Opinió

 

<22/88>

Andreu Barnils

05.01.2014

Mercedes Benz i més empreses subvencionades

Aquesta setmana s'ha fet públic un estudi sobre les empreses més subvencionades de l'estat espanyol durant l'any 2012. Potser algú es sorprendrà de llegir la llista. Penso sobretot en els liberals, i en la cara que posaran al veure que a la llista hi ha, oh sorpresa, Mercedes Benz. Fixa't tu. Els rics condueixen cotxes subvencionats. En fi, la propera vegada que vegis un cotxàs d'aquests pensa una cosa: una part l'has pagada tu. A la llista de flamants empreses subvencionades també hi ha General Motors, Campofrío, Iberdrola, Cemento Portland, Unión Minera, Telefónica o Sacyr, entre d'altres. No hi he vist, per cert, gent de la cultura, que tenen la fama de ser els més subvencionats. Es veu que no. El campió, el número 1, l'empresa més subvencionada de l'estat l'any 2012 resulta ser un altre fabricant de cotxes: Peugeot Citroën.


El president de Peugeot Citroën a Espanya és José Ramón Álvarez-Rendueles. Durant l'any 2012 l'empresa que presideix aquest home va rebre una mica més de 66 milions d'euros de subvenció. Em sembla poc, la veritat, i espero que apareguin altres llistes. Agraïr, quedi clar, la feina feta per la gent d'Axesor, els autors de l'estudi, que han buscat BOE a BOE on van a parar les subvencions. Diguem que l'estat no convoca conferències de premsa per anunciar que subvenciona Mercedes Benz. Algú, això, ho ha d'investigar com una formigueta. Sigui com sigui, Peugeot rep 66 milions l'any. Això són una mica més d'1 milió d'euros a la setmana. Pel que fa a Mercedes Benz, va rebre 12 milions d'euros. Així doncs Peugeot rep un milió a la setmana i Mercedes Benz, un milió al mes. De diner públic. Tot plegat és xocant, perquè aquí portem dècades bombardejats per terra, mar i aire amb un discurs que ens vol fer creure que Estat i Mercat són dues coses separades. Contraposades. L'Estat frena la iniciativa privada, diuen uns. El Mercat s'ha de controlar, diuen els altres. A l'hora de la veritat, ni l'un frena a l'altre, ni l'altre controla a l'un. Estat i Mercat formen part d'un mateix entramat, es necessiten l'un a l'altre i representen les mateixes persones. Per exemple, José Ramón Álvarez-Rendueles, president de Peugeot a l'estat.


El currículum d'Àlvarez-Rendueles demostra, una vegada més, que Estat i Mercat són dues cares de la mateixa moneda. Un monstre de dos caps, això és el poder per mi. No separo Estat de Mercat perquè tampoc ho fan ells. De jove, Rendueles va ser funcionari franquista: cap dels Estudis del Plan de Desarrollo (1970-1973) i Subsecretari del Ministeri d'Hisenda (1973-1976). Durant la transició, com tants altres funcionaris franquistes, va trobar el seu lloc: Secretari d'Estat d'Economia (1977-1978) i, atenció, governador del Banc d'Espanya (1978-1984). L'empresari més subvencionat de l'estat és un ex-governador del banc central d'aquest estat. En fi, també va ser el president de la Fundació Príncep d'Astúries (1995-2008). Resumint, aquest és el currículum del flamant empresari.


Pel què fa al currículum del flamant funcionari, Àlvarez-Rendueles és des de 1996 president de Peugeot Citroën a l'estat espanyol. També ha passat per Hispano Olivetti, Gestevisión Telecinco, Dragados i Genworth Mortgage Insurance, entre d'altres. L'any 2009 Rendueles va ser nomenat president del consell d'administració de Sanitas, on encara es troba. El 1997 José Maria Aznar va encomanar-li la missió de privatitzar Aceralia, que era la fusió dels antics Altos Hornos de Vizcaya. Avui Rendueles també forma part del consell d'administració de la SAREB, el banc dolent, el banc que fa negoci amb els pisos buits. Aquest banc té al voltant d'un 50% de titularitat pública i 50% de privada i és un altre perfecte exemple que Estat i Mercat treballen plegats i s'ajuden l'un a l'altre.

Editorial