Tens la mosca al nas? Sí-sí

En aquest article explicaré, intentant no deprimir gaire, per què crec que la pregunta acordada sobre la independència és una pregunta arriscada. Molt arriscada. Si més no, com deia @elsomatent a Twitter, és una pregunta sorprenent: 'Amics politòlegs: hem innovat. No passa res. Teniu més per a estudiar, però els metges tenen malalties noves i no es queixen.' Certament, s'ha innovat: tenim una pregunta amb dos apartats i tres respostes: 'Voleu que Catalunya esdevingui un estat? En cas afirmatiu, voleu que sigui independent?' Les tres respostes són: No. Sí-sí. Sí-no. Passem d'un pregunta amb dues respostes (independència sí o no) a una pregunta amb tres. Aquesta és la clau. I aquest és el risc.

El primer risc és matemàtica pura. Per culpa de la pregunta és més difícil de guanyar per majoria absoluta. No cal ser un geni de les matemàtiques per a entendre-ho. Amb només dues opcions no hi ha retop. De segur que una opció arriba a la majoria absoluta (51-49, 55-45, 60-40). Una sempre supera el 50% de vots (fins i tot en cas d'empat, 50-50, sempre serà difícil que no sigui 50,001- 49,999.) En canvi si hi ha tres respostes potser sí que algú supera el 50% de vots (60, 20, 20) però potser no (45, 30, 25). Això és nou: per culpa de la pregunta potser ningú no arriba al 51%. Això, abans, no passava.

Segon risc: el vot sí pot perdre vots per culpa de la nova pregunta. Tal qual ho dic. Quants federalistes, de mica en mica convençuts, s'haurien acabat decantant pel sí i en canvi ara, amb la nova pregunta, es decantaran pel si-no? Jordi Évole en seria un cas ? Perdrem sís poc convençuts que marxaran al sí-no? Es pot saber això? Truco a en Jordi Muñoz, politòleg del diari Ara. Enmig de l'eufòria, el cap fred. Un crac. És ell que m'ha convençut que el referèndum va molt just. Molt. Guanyem o perdem per poc. Per molt poc. Li demano si ha calculat quants sís perdem amb la nova pregunta. Em respon a mitges. Diu que ell ha agafat el resultat del CEO del juny del 2013, ha aplicat la pregunta actual amb tres opcions, n'ha fet aproximacions (els federalistes, per exemple, els col·loca votant sí-no) i li surt un 51% de sís. Comprovo que en el CEO del qual parla si només pots escollir sí o no, res de terces vies, el sí arribava al 56%. Perdem, doncs, cinc punts pel camí. Ja m'ho pensava, i té lògica: si passem de dues respostes a tres respostes, el vot es dispersa. Durant la conversa no veig en Jordi Muñoz gaire preocupat. Jo, més: anàvem molt justos. Aquest 5% ens farà perdre ? Ell diu que és possible que en els mesos vinents es guanyin molts sís. Ja ho veurem. De moment, jo veig que per culpa de la pregunta perdem un 5%. Em diu que intentarà fer un article llarg comparant el sí d'una pregunta amb dues respostes, amb el sí d'una pregunta amb tres respostes. El llegirem. I que en les noves enquestes que surtin, compari jo mateix.

Tercer problema: no sabem si per guanyar s'ha d'arribar al 51% o no. Abans era clar. Ara no. Truco a un dels assistents a la reunió del Palau de la Generalitat amb Artur Mas. Li demano si van parlar del tema. Em diu que sí i que la resposta que va rebre ell va ser aquesta: 'La reunió no servirà per a decidir quin tant per cent cal per a guanyar. Decidim data i pregunta. El tant per cent, més endavant. No ara.'

També em diu que a la reunió sí va quedar clar que 'la gran trampa' no es produiria. M'explica què vol dir 'la gran trampa': suposem que el resultat de la primera pregunta és un 70% de sís. Aquest després es divideix en sí-sí (50%) i sí-no (20%). Doncs aquí el guanyador seria el 50% de sí-sí. Que els federalistes no es creguin, en l'exemple donat, que el 70% vol dir federalisme. No. El 70% és la suma dels independentistes (50%) i els federalistes (20%). Mai no es podrà dir que el 70% és federalista i no es podran quedar vots independentistes. Això diu que va quedar clar. No per escrit, però clar. 'El primer sí no compta. Només compta el sí de la segona pregunta.'

Quart risc: es permet que guanyi una opció ambigua. El sí-no és pura ambigüitat. Jo faig servir la paraula federalista per entendre'ns però, de fet, no ho és. El sí-no vol dir literalment que volem ser un estat no independent. Això és estat federat? Associat? Sobirà? Confusió pura. Si guanya el sí-no, riurem.

En resum, els quatre riscs que hi veig són aquests. Primer, la pregunta permet que ningú arribi al 51%. Abans no passava. Segon, potser el sí perd vot per culpa de la dispersió. Poc vot, però anem tan justos, que pot ser letal. Tercer: no sabem quin tant per cent permet de guanyar. I quart, pot guanyar una opció que no sabem què vol dir.

Finalment, quatre comentaris que vull afegir. Primer: Jo votaré sí-sí. Si ara toca sí-sí, ara toca sí-sí. Som-hi! A guanyar! Dos: no accepto la tesi que diu que com que el referèndum no es farà per la prohibició de Madrid tot plegat és igual. No. No és igual. Com deia la gran Anna Lizaran 'si ho fem bé, també agrada'. En tercer lloc, m'hauria agradat una ANC i un Òmnium més cauts. Calia donar per bona la pregunta només hores després de saber-se? Per què tanta pressa? Vosaltres també sou la nostra veu. La voldríem més crítica. Ara més que mai necessitem gent que faci sonar les alarmes. Amb amor, de manera positiva, però fent-les sonar. Mireu-vos els articles de Jordi Muñoz. Convenceu-vos que la cosa va molt justa. Molt. I pregunteu-vos si la pregunta escollida ens farà perdre. Si cal fotre un crit, feu-ho, perquè teniu més poder que no us penseu.

I quart. A CDC, ERC i les CUP: teniu tot el meu amor. Gràcies a vosaltres potser votaré sobre la independència. Brutal. Us ompliria de petons! També vull agrair a Unió i ICV per haver-ho permès. Agraït, també. Però petons, no. Vosaltres dos m'ho feu més difícil perquè les vostres condicions, la vostra pregunta doble, fan que potser del sí (i del no!) fugin vots que vagin al sí-no, opció que ningú no sap què és. Serà per la vostra insistència que potser ningú no arribarà al 51% dels vots i la interpretació dels resultats pot ser un caos increïble i descomunal. Un total cafarnaüm. 

andreu.barnils@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Perills que veig a la pregunta sobre la independència que s'ha escollit.