Opinió
-
L'últim dia que vam fer d’Espanya
Marta Rojals
03.06.2014
-
La cara lletja del rei d'Espanya
Andreu Barnils
03.06.2014
-
El PIB, més brut que mai
Andreu Barnils
01.06.2014
-
En defensa de la nostra escola
Xavi Sarrià
30.05.2014
-
Senyor Navarro, sobretot, no dimiteixi
Pere Cardús
29.05.2014
-
El que puc fer amb un premi literari
Joan-Lluís Lluís
28.05.2014
-
Volem volar
Marta Rojals
26.05.2014
-
Bienvenue en Catalogne
Andreu Barnils
25.05.2014
-
Gràcies
Xavi Sarrià
22.05.2014
-
Què volen, violència?
Pere Cardús
22.05.2014
-
Twitter no és cap barra de bar
Marta Rojals
20.05.2014
-
Grans ironies històriques
Andreu Barnils
18.05.2014
-
Més enllà del Castor
Xavi Sarrià
16.05.2014
Pere Cardús
04.11.2013
Bous, carros, esquelles i un pacte constituent
La independència és percebuda per gairebé tothom com una oportunitat de millorar les condicions de vida dels catalans. La cançoneta aquesta que diu que alguns tan sols volen un canvi de bandera és això: una cançoneta interessada. És clar que constituirà una reparació històrica i una expressió de dignitat nacional. Però, això a banda, la independència no pot ser res més que un pas per a dotar-se de les eines que permetin al nostre país d'esdevenir més just i amb més oportunitats per a aquells que ara no en tenen. Si la independència ha de fer més rics els qui ara ja ho són molt no haurà pagat pas la pena.
Per tot això, és lògic que tothom arribi a aquest moment amb el seu sac de propostes i projectes. Uns volen canviar-ho tot, uns altres no canviarien res de res, uns altres canviarien allò que no funciona i mantindrien allò que va bé --que també hi ha coses que hi van--; i encara uns altres ho acabarien d'espatllar tot. La política és bona si ofereix pluralitat d'opcions als ciutadans i aquests poden prendre una decisió ben informats. Ara, és cert que en moments com el present és imprescindible que totes aquestes propostes i projectes no impedeixin una acció coordinada. Vull dir que s'ha d'evitar de posar el carro davant dels bous. Sense bous que tirin el carro, el carro no avança. I per molt carregat de projectes que vagi, no arribarà al lloc que els farà possibles. Per tant, la prioritat ha de ser aquesta, que el carro avanci.
És comprensible que hi hagi desconfiança i algú pensi que, per anar més lleugers i avançar més ràpid, els qui menen el carro poden tenir la temptació de deseixir-se d'alguns farcells (projectes). Per això, perquè tothom accepti d'enfilar-se al mateix carro, cal pactar com s'arribarà a lloc i com s'obriran els farcells.
Deixem la metàfora a banda i concretem. De forces polítiques i sensibilitats socials que comparteixen l'objectiu de la independència, n'hi ha de menes ben diferents i, en alguns casos, amb propostes de model polític, econòmic i social incompatibles. Avui el mapa de partits i de representativitats és un, però no se sap mai com pot arribar a canviar. Per tant, per interès independentista, però també per honestedat política i democràtica, s'ha de pactar com es farà el procés constituent perquè tothom hi pugui dir la seva i sigui la població que decideixi obertament i lliure com vol les parets mestres del nou estat. És a dir, que no es pot cometre el frau de la constitució espanyola, que els ciutadans van haver de votar com un tot o res i amb una pistola darrere el clatell.
Com es fa això? D'entrada, acceptant que la constitució del nou estat català --el segon després d'Andorra-- ha de ser prima, flexible, oberta i reformable. És a dir, una constitució que no expulsi ningú i que permeti tots els models socials, polítics i econòmics que respectin els drets humans, la democràcia i la llibertat. Ningú que tingui clars aquests tres principis no s'ha de sentir incòmode amb la nostra constitució.
Com més ho podem aconseguir? Fent que el procés de validació del projecte constituent sigui precedit de debat públic i amb un sistema de ratificació múltiple. Que es puguin votar coses separadament, que no sigui el 'tot o res' espanyol. Caldrà identificar quins aspectes constitucionals no tenen consens i sotmetre'ls a votació separada. Per exemple, l'oficialitat de les llengües, l'exèrcit, el model presidencialista o parlamentarista, la integració de la Vall d'Aran (que hauria de ser votada exclusivament pels aranesos), la presència a la UE, etc.
Algú em dirà que això és un guirigall considerable i que cal imposar una mica d'ordre. Però crec sincerament que és necessari i bo que el nou estat sigui fill del poble català i no de set o vuit 'pares constitucionals'. A més, si s'accepta aquest pacte democràtic sobre el procés constituent, això facilitarà que els mesos següents --que seran d'una duresa extrema-- tinguin la unitat política i civil imprescindibles per sortir-ne victoriosos. No ens podem permetre de perdre i condemnar unes quantes generacions a la mediocritat de l'estat espanyol. Fem aquest pacte democràtic i, a partir d'ara, treballem com un sol home per reeixir en el camí de la llibertat. Altrament, ens arriscarem a perdre bous i esquelles.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015