Enrenou socialista

Durant anys el PSC va viure amenaçat pel fet que, si no es portava bé, el PSOE s'implantaria a Catalunya i li prendria els vots, deien. Era l'època que els capitans socialistes juraven que ells hi posaven els vots i els nois de casa bona de Barcelona, filo-nacionalistes, governaven. Al congrés de Sitges els capitans, tots aquests que ara no paren de suar, vejam quina en prepara el Garzón, van anorrear el vell PSC i van prendre el poder. Encara van haver de cridar Maragall per mirar d'assaltar la Generalitat, però el foragitaren de seguida. Es pensaven que anaven bé, però resulta que treuen mals resultats, no saben governar i, per si calien més maldecaps, ara comencen a ser els del PSC, és a dir: els qui no són PSOE, que amenacen.

Per exemple, la campanya dels referèndums va tibant la corda a base de bé. La direcció socialista ha ordenat de tancar files contra. Però el vot se li escapa per la base. De primer, tímidament, però ara ja obertament regidors socialistes de pobles ben diversos comencen a rebel·lar-se votant coses diferents de les que demana Nicaragua. Aquest cap de setmana a Sallent i a Canet de Mar, en dos episodis ben diferents, el PSC local ha donat suport a les consultes. Això ja havia passat a Vilobí d'Onyar, a Sant Feliu de Codines i a Sant Sadurní d'Anoia. I havia passat d'alguna manera a Olesa de Montserrat, a Vilanova i la Geltrú o a Artesa de Segre, on el PSC no havia aconseguit d'imposar la disciplina de vot. Tot plegat, podia ser una simple anècdota, però ara ja comença a passar a molts llocs. I diuen que hi ha ex-regidors del PSC que organitzen un manifest en favor de les consultes i militants destacats que no amaguen en públic que veuen prou clar què passa. En part, perquè els resulta difícil d'entendre que es puga votar contra el dret de vot. En part, perquè es demanen cap on camina aquest PSC dels capitans, que tan llestos es creien.

Ahir, a més, van saltar algunes veus d'alarma quan Rajoy, a Barcelona, va dir que el PP seria el garant de l'estabilitat i de la moderació (i ja sabeu què vol dir això) a Catalunya. I per si algú no l'havia entès i es pensava que parlava de Convergència, ho va relacionar amb aquell lloc on ningú no s'esperava que això poguera passar: el País Basc. La referència al pacte PP-PSE va ser molt clara i, per més que el PSC immediatament féu un comunicat dient que això era impossible, la veritat és que avui és una perspectiva que no es pot descartar. Cada dia menys.

No es pot descartar perquè ja ha passat al País Basc i, si ho fan allà per Espanya, ho poden fer ací per Espanya. I tampoc no es pot descartar precisament perquè a dotzenes d'ajuntaments, de manera sistemàtica, PP i PSC voten junts contra els altres quan és qüestió de consultes. I perquè a l'Ajuntament de Barcelona ja han anat més enllà, fins i tot, i han fet valer la seua majoria espanyolista en casos ben significatius, com el del castell de Montjuïc o el del punt bcn. Hereu fa temps que conrea aquesta possibilitat a la desesperada, tot i saber que, per al seu partit, segurament que el preu pot ser alt.

Preu que, de fet, ja es comença a pagar. Els regidors socialistes que voten en favor de les consultes fan un pas difícil per les conseqüències que poden haver de pagar. Però entre els qui segueixen les ordres, sovint les preguntes s'acumulen: com és que després de passar una dècada demonitzant el PP ara hi votem plegats contra un moviment popular i transversal com no se n'havia vist cap de feia molt?

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet