Preguntes per a un dia tràgic

Madrid ha viscut una jornada espantosa. La cadena d'atemptats en els trens de rodalia supera de molt el que havíem vist fins ara i, fins i tot, el que pensàvem que podríem veure. L'impacte emocional dels fets és enorme. La xifra dels morts i la manera com han mort no ens pot deixar indiferents. Però tampoc podem deixar de fer-nos preguntes. Amb un enorme respecte per ells. El compromís de VilaWeb amb els lectors sempre és de donar pautes per entendre la realitat. Per això, davant uns fets tan greus, volem exercir-lo amb serenitat, des del convenciment que la llibertat i la vida són valors inseparables.

1) De qui és obra l'atemptat ?

Segurament aquest atemptat és obra d'ETA. Però és insòlit. ETA no havia fet mai un atemptat així. De manera que s'han creat dubtes. També perquè a ningú se'ns escapa que no és el mateix políticament que l'atemptat siga obra d'ETA o que ho siga d'algun grup integrista islàmic, vinculat d'alguna manera a al-Qaida. Els morts són els mateixos i la injustícia de la seua mort, la mateixa. Però l'impacte polític en un cas o en un altre són ben diferents. Al llarg del matí hi ha hagut dubtes. Al migdia el govern espanyol ha tancat la discussió apuntant ETA com a autora, però sense donar arguments gaire sòlids per defensar aquesta tesi.

A favor de l'autoria d'ETA hi ha arguments molt consistents:
   - al desembre la policia va trobar explosius d'ETA en estacions de tren
   - la furgoneta detinguda a Conca portava una quantitat d'explosius molt gran, tot i que cal recordar que el govern basc va expressar dubtes sobre aquesta operació
   - el calendari de l'acció predisposa més cap a l'autoria d'ETA, ja que estem en plena campanya electoral
   - el president Ibarretxe ha estat contundent i ràpid en assenyalar ETA com a culpable dels fets.
En contra de l'autoria d'ETA hi ha uns quants arguments, menys consistents, però que no poden ser obviats:
   - ETA sol avisar de la col· locació de les bombes i té uns canals clars d'autentificació quan fa un atemptat. Aquesta vegada no els ha usat i no ha reivindicat abans l'acció.
   - Des de la dècada del 1980 ETA no ha fet atemptats simultanis, probablement perquè requereixen una infrastructura que ara ja no tindria.
   - L'últim atemptat d'ETA a Madrid es va fer el 17 de novembre de 2002. Des d'aleshores no se sap que ETA tinga una estructura muntada a Madrid. I un atemptat d'aquestes dimensions no s'improvisa i no s'executa des de fora.
   - En tot l'any passat ETA va matar tres persones, la xifra de morts més baixa dels darrers trenta anys. I ara, de sobte, comet l'atemptat més sagnant de tota la seua història.

D'altra banda, Batasuna i els seus cercles pròxims han dubtat de manera pública de l'autoria d'ETA i han condemnat l'atemptat, cosa que no han fet mai abans amb una acció d'ETA. El dubte sobre l'autoria podria respondre a una voluntat de manipulació, però la condemna és clara i sí que és una gran novetat. Que podria respondre a dues opcions:
   - Que efectívament no fos ETA. Que Batasuna hagués contactat amb ETA i tingués la certesa absoluta que no n'ha estat l'autora.
   - Que ETA haja fet un salt qualitatiu cap a una actuació encara més indiscriminada i Batasuna haja decidit desmarcar-se'n de manera definitiva. Si fos així estaríem al davant d'un fet històric.

I cal contemplar encara la possibilitat que l'atemptat siga obra d'alguna organització basca nova o d'una part d'ETA no controlada per la direcció. Aquesta hipòtesi donaria resposta a algunes preguntes més:
   - com és que la policia ha detingut el darrer any dotzenes d'etarres cada vegada que anaven a fer un atemptat i aquest cop no els ha identificat a temps?
   - com és que el dispositiu especial de la policia a Madrid creat per les eleccions i la treva al Principat ha fallat?

Dit tot això, queda encara la possibilitat que l'autoria siga d'al-Qaida o d'algun grup vinculat. El govern espanyol la nega rotundament. Però hi ha alguns elements de dubte:
   - el fet que els atemptats siguen simultanis, una manera d'operar característica d'al-Qaida
   - l'alt nombre de morts. Mai, ni per aproximació remota, ETA havia causat tants morts ni havia posat tantes bombes juntes
   - grups algerians islamistes han protagonitzat en el passat atemptats semblants als trens de rodalia i al metro de París
   - el support d'Aznar a Bush i Blair després dels atemptats de l'11 de setembre havia posat Espanya en la llista d'enemics d'al-Qaida, i fins i tot Bin Laden n'havia parlat expressament
   - part de les operacions que van conduir als atemptats de l'11 de setembre es van fer a Tarragona i Madrid

2) Com afecta aquest atemptat la vida política?

Tot i que resulta difícil dir això és evident que la reacció ciutadana contra aquest atemptat pot ser la clau de la majoria absoluta del PP en les eleccions de diumenge. El president Maragall ja va advertir en repetides ocasions que l'anterior majoria absoluta del PP es va aconseguir precisament després del trencament de la treva i del primer assassinat posterior. La sensació molt estesa fa alguns dies era que ETA provocaria un atemptat que interferiria en la campanya. Semblava com si tots sabíem que passaria. I que si passava beneficiaria el govern del PP.
Això no vol dir res més que el que dic, ni vol suggerir res. És difícil evitar, amb tot, la imatge dels 'anys de plom' italians, quan els atemptats sempre passaven quan eren més favorables per a les estratègies del govern.

3) La reacció

Evidentment la primera reacció és la de dolor i solidaritat amb els morts i els
familiars. Però després hi ha alguns interrogants d'ordre polític que cal posar sobre la taula :

   - No seria lògic que el govern espanyol expliqués fins a l'extrem els arguments que té per adjudicar a ETA l'atemptat? No es tracta de crear l'ombra del dubte per crear-la. És que estem al davant d'un fet molt extraordinari que requereix, per tant, explicacions molt extraordinàries.
   - No hauria de dimitir, com a mínim, el ministre de l'Interior? Ell és el responsable de la seguretat última dels ciutadans i no l'ha pogut preservar. La indignació emocional o política no hauria de tapar aquest fet.
   - No hauria de rectificar el govern la convocatòria de la manifestació? una manifestació on els lemes principals es refereixen a la defensa de les víctimes i de la constitució. Això és poc lleial perquè precisament el govern ha tirat en cara en anteriors ocasions als altres partits no estar al costat de les víctimes d'ETA, que el PP ha patrimonialitzat, i voler canviar la constitució. No seria més raonable trobar un lema que no causés divisió entre els partits democràtics? O és que això no té cap importància per aquest govern? I encara més: jo estic en contra d'aquesta constitució. M'estan dient que no puc anar a expressar el meu rebuig a aquest atemptat? O m'estan acusant directament de complicitat amb ell?
   - Seran les eleccions de diumenge unes eleccions normals? L'impacte emotiu dels enterraments dissabte no tindrà un efecte excessiu sobre el cos electoral? No seria raonable plantejar un ajornament dels comicis, per permetre un vot més serè?


4) Estem millor ara que fa vuit anys?

I un gran tema final: estem millor o pitjor ara que fa vuit anys? Aquesta pregunta l'han fet repetidament els governs del PP com a argument electoral. En el nom d'una manera de lluitar contra ETA s'ha trencat el diàleg amb el nacionalisme basc i amb el nacionalisme català, s'han retallat les llibertats civils, s'han tancat diaris, s'han perseguit organitzacions culturals o s'han fet acusacions intolerables contra dirigents de partits polítics democràtics. En suma hi ha molta més tensió avui que fa vuit anys. El que se'ns deia per justificar tot això era que l'estratègia duríssima del PP contra el que ells consideren l'entorn de complicitats d'ETA havia donat com a fruit un afebliment absolut d'aquesta organització i la seua pràctica desaparició. No és això el que s'ha vist a Madrid. Vuit anys després, afirmant que l'atemptat és obra d'ETA, estan confessant que no està acabada. Suposant que siga ella l'autora, ha demostrat ser capaç de fer més mal del que sospitàvem. L'estratègia del govern s'ha vist ineficaç i divideix la societat i els demòcrates. El balanç d'aquests vuit anys reclama també responsabilitats.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet