Opinió
-
Travessar el riu temptejant les pedres
Pere Cardús
17.07.2014
-
Faltant al respecte des del 1714
Marta Rojals
15.07.2014
-
Sota les bombes de Gaza
Xavi Sarrià
11.07.2014
-
Coses que són un nyap
Pere Cardús
10.07.2014
-
Nena, què hi ha per a dinar?
Marta Rojals
08.07.2014
-
Els rumors que ens poden matar
Joan-Lluís Lluís
07.07.2014
-
La Ben Plantada
Andreu Barnils
06.07.2014
-
La lliçó de les víctimes del metro
Xavi Sarrià
04.07.2014
-
Els set errors que no hem de cometre d’ací al 9 de novembre
Pere Cardús
03.07.2014
-
Punt 10: no violis
Marta Rojals
01.07.2014
-
El preciós Sí-Sí d'Ada Colau
Andreu Barnils
29.06.2014
-
A la dreta valenciana i més enllà
Xavi Sarrià
27.06.2014
-
Tercera via? Parlem-ne
Pere Cardús
26.06.2014
Bel Zaballa
08.04.2015
Quan ser 'indepe' era més fàcil
Abans era més fàcil de ser independentista a Catalunya. Abans, quan?, em replicarà algú amb tot el dret del món. Quan els independentistes eren perseguits al final d'una manifestació? Quan la majoria se'n fotia i molts militaven clandestinament? Quan els anaven a buscar a la porta de casa de matinada? Ja em replico jo mateixa. No, no em refereixo a això.
És evident que no era fàcil ser independentista fa trenta anys o quaranta, quan era un moviment petit que implicava una militància compromesa, sacrificada i perillosa. Que ho diguin als torturats el 1992. A la família de Gustau Muñoz, assassinat per la policia la Diada del 1978, quan tenia setze anys. A Núria Cadenes, que va passar quatre anys a la presó, i a tants altres presoners polítics. Que recordin Lluís Maria Xirinacs, que va assumir totes les conseqüències de romandre ferm en defensa de la llibertat. No, no era fàcil de ser independentista en un context de posttransició imposada. Hi havia tortures, empresonaments, fitxes policíaques, persecucions, morts.
Avui les tornes han canviat, tot i que és cert que encara no és fàcil. Ningú no va dir que ho seria. Van començar a canviar a Arenys de Munt i els qui fa vint anys encapçalaven l'independentisme avui ho veuen més a tocar que mai. Els qui sortien amb estelades al Fossar de les Moreres, els qui exigien el català a Europa, els qui protestaven contra les forces d'ocupació i els qui rebien els garrots, veuen els seus fruits, perquè sense tot aquell passat probablement no seríem on som. L'independentisme s'ha tornat 'mainstream', i tenim al davant una oportunitat única, treballada amb suor, que no podem deixar passar. A això em refereixo quan dic que era més fàcil abans, quan l'independentisme era un moviment minoritari que anava a la contra de tot. En certa manera, l'independentisme ha sortit de la seva 'zona de confort', tot i que aquelles dècades de final del segle XX no ho van ser gens, de confortables. I em cenyeixo al Principat de Catalunya, perquè el context polític i social és diferent que a la resta dels Països Catalans.
Ho tenim més a prop que mai i això vol dir assumir una gran responsabilitat política, cosa que de vegades també implica haver de menjar-se contradiccions. Aquella esquerra independentista, avui representada al parlament per la CUP, ha sabut assumir-la fins avui: només cal llegir els elogis que va rebre quan la consulta (perdó, procés participatiu) semblava que se n'anava en orris. Però no, no és gens fàcil. Saber estar a l'altura del moment històric també vol dir empassar-se situacions incòmodes, com pot ser per a algú que va rebre cops de porra en el desallotjament de la plaça de Catalunya seure al costat del conseller d'Interior. Vol dir que per una banda els retreguin de posar bastons a les rodes per tots els peròs i sís crítics i, per una altra, els acusin de donar corda a CiU i al govern de les retallades. Si abans era més fàcil és només perquè no hi havia aquesta responsabilitat històrica damunt la taula.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015