Dies de glòria i dies de fúria

'En un país que camina cap a l'estat propi i ho fa unit, alegre i decidit, i on tots tenim l'oportunitat de ser coprotagonistes de la Història, tots els dies que visquem fins aleshores són dies de glòria.' Són paraules de Francesc Abad i d'ençà de divendres que no me les puc treure del cap. És una sensació brutal. Com un boig, emocionat (jo també, David, jo també!) les vaig repetint com si fossin profecia: 'Tots els dies que visquem fins aleshores són dies de glòria.' Fuck yeah!

Dia de glòria va ser-ho dimecres quan el parlament va dictar l'ordre de crear una comissió per a la consulta. Tenia l'estat en contra. Doncs igualment ho va fer. Dia de glòria va ser-ho divendres, beneït divendres, quan CiU, ERC, ICV, EUiA i la CUP van decidir de continuar portant endavant la consulta tenint com tenien una suspensió cautelar damunt la taula. Ni cas. Pocs dies de glòria com aquest. Les llàgrimes no me les vaig ni eixugar, deixant que m'entressin, com més lentament millor, dins la meva pell. I dia de glòria va ser-ho ahir, beneït dissabte, quan els nostres ullets van veure aquest anunci per televisió. Qui ho diu, que la revolució no serà televisada? Ahir en vam tenir un primer exemple.

Ara, si ens fixem bé en les paraules de Francesc Abad, en les precioses paraules del motard, veurem que són allotjades intel·ligentment en un bloc titulat 'Dies de fúria'. Perquè la fúria i la glòria són tan barrejades jo no ho sé. Però ho són. O no és veritat que divendres mateix vam tenir una altra notícia impactant? Molt impactant. Parlo de l'horror del Castor. Fins ara sabíem que una empresa, Escal UGS, havia començat a construir un magatzem de gas davant la costa de Vinaròs i Alcanar. En deien projecte Castor. També sabíem que aquests ineptes havien provocat terratrèmols mentre emmagatzemaven el gas. Molta població amb molta por durant molts dies. Doncs ara resulta que en lloc de fer que l'empresa pagui pels danys, l'empresa... cobrarà diners! Increïble, però cert. Una clàusula que va signar amb l'estat dóna a l'empresa 1.350 milions d'euros en cas que el projecte no pugui tirar endavant. Espectacular. Provoquen terratrèmols... i els donen diners!

Dies de fúria, dius? Espera't i mira això: l'empresa dels terratrèmols té, com es veu a la pàgina web, per accionista principal ACS, l'empresa de Florentino Pérez. I sabeu qui és membre del consell d'administració d'ACS? Sabeu qui hauria de fer diners amb la indemnització dels terratrèmols? Doncs Miquel Roca i Junyent. Ací el teniu, al consell d'administració. Roca i Junyent. L'home assenyat. El tolerant. El dialogant. El senyor de Barcelona. Un capitalista europeu. Mare de Déu: Puah! Si el pujolisme us preocupa, que el roquisme us agafi asseguts: és el mateix, però legal.

Dia de glòria serà el dia que el roquisme deixi de ser legal. Dia de glòria serà quan a vostè, senyor Miquel Roca i Junyent, el jutgi un tribunal català, lliure, i independent. Ens hi anem acostant. Tant de bo, cregui'm desgraciat, arribi el dia que puguem sentir un fiscal, veí seu del passeig de Gràcia, membre de l'elit, però no pas cap criminal, començar així la seva intervenció: 'S'ha de ser mala persona per a fer pagar diners a les víctimes dels terratrèmols. El següent pas quin serà? Pagar si ens violen les filles? Aquí, senyor Roca, la pregunta és la següent: vostè, com a membre de la comissió de nomenaments i retribucions de l'empresa ACS, va ser qui va negociar la clàusula amb l'estat? O s'ha limitat a cobrar? A vostè, quant li ha tocat?'

I una veu, des del públic, plena de glòria i de fúria, dirà: 'Tu, home tristíssim, profund desgraciat, perillosíssim capitalista català i catòlic immoral: demana perdó, lliura la toga i dissol el bufet. Ets un perill real.'


andreu.barnils@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Dia de glòria serà quan a vostè, senyor Miquel Roca i Junyent, el jutgi un tribunal català, lliure, i independent.