Nosaltres, els amics d'Israel

Nosaltres, els amics d'Israel, som els que justament ara hem d'alçar la veu en contra del govern israelià. Precisament nosaltres hem de dir que estem en contra de l'operació militar d'aquests dies. Centenars de morts, molts dels quals són nens, foscos bombardejos a escoles de l'ONU, a cases de civils i a periodistes d'Al-Jazeera. Davant d'això hem de callar els que som pro Israel? Ni borratxo: jo prefereixo seguir el consell de l'escriptor israelià David Grossman. 'Si Europa és amiga d'Israel hauria de dir-li quan comet errors'. Ai sí, un sol article de Pilar Rahola crític amb el govern de Netanyahu tindria més força i influència que 300 comunicats de la CUP junts. La gent s'escolta més als amics que no pas els enemics.

Escric aquest article des dels Estats Units, el país on viu la meitat de la població jueva del món. Entre ells, hi ha els meus sogres, jueus tots dos, que aquests dies gaudeixen del seu nét, el meu fill Liam, jueu per part de mare, la meva dona Adiva. I aquests dies als Estats Units estic veient una cosa que em pensava que no veuria mai. L'opinió pública nord-americana (perdó, l'opinió publicada) està fent un significatiu gir respecte al conflicte d'Israel amb Palestina. Cada matí la sogra em pregunta: Què, alguna notícia sobre Israel? Sí, una escola de la ONU ha estat bombardada. Ho acaben de dir per la ràdio. Ella, filla de supervivents de camps de concentració, mira fixament, calla, i segueix caminant. Mai com ara l'havia vist amb una mirada més desconcertada. I no, no estem parlant de gent d'extrema esquerra precisament.

El punt d'inflexió, crec, té un nom i un cognom: Tariq Khdeir. Aquest adolescent nord-americà de Florida, amb arrels palestines, va anar a Jerusalem a visitar els parents durant l'estiu. Durant una manifestació a Jerusalem contra la mort de civils, entre els quals el seu cosí, va ser apallissat per policies israelians que, covards, s'amagaven rere màscares (vídeo per a majors d'edat). El seu cas va apareixer al New York Times i la CNN va entrevistar els seus familiars. I mica en mica vas veient com la premsa nord-americana comença a cobrir aquest conflicte des del punt de vista dels palestins. Mai com ara, em sembla a mi. Qui ho va acabar d'arreglar va ser el president d'Israel, Netanyahu, que va fer unes declaracions a la cadena CNN que directament fan por. El paio venia a dir que als palestins ja els va bé veure morir els seus nens perquè així reben suport internacional (vídeo). Per flipar coloraines. És com aquells que diuen que els bombardejos a Gaza estan justificats perquè, de fet, la seva població va votar en massa a Hamàs. Ta bé. És exactament la mateixa excusa que va fer servir Al-Qaida per fer volar les Torres Bessones de Nova York: els civils nord-americans havien votat Bush i, per tant, es mereixen ser bombardats.

Qui ha ha estat decisiu perquè ETA deixi les armes? El seu amic Arnaldo Otegi. Qui va ser determinant perquè Terra Lliure deixés les armes? Els seus amics d'ERC. Qui aconseguirà que el govern d'Israel deixi de bombardar? Doncs potser els jueus nord-americans. O, si s'hi posen, les Pilars Rahola del món... Ara és hora que els amics d'Israel ens aixequem, i no em serveix de res que s'escriguin ara, justament ara, articles sobre l'ablació. Pff. I què ? Això dóna dret a matar els seus fills, ni que sigui involuntàriament? No m'ho vaig creure a Iraq i no m'ho crec ara: tota aquesta propaganda de les bombes intel.ligents que només exploten en els objectius terroristes i prou és pura propaganda. Cauen en llocs que no toca i maten a civils innocents. Israel és prou superior militarment per limitar-se a fer anar la meravellosa tecnologia que intercepta els míssils de Hamàs en plena trajectòria. Quantes vides no ha salvat? Això sí són militars salvant vides de civils. Chapeau!

O els amics d'Israel diem al seu govern que l'espifia fins a límits inhumans o deixem en mans de racistes anti jueus com l'impresentable d'Antonio Gala el terreny de la crítica. En aquest article només li faltava dir que els jueus porten banyes i cueta. Quin paio més lamentable. Quin catolicisme més tronat. I si no us convencen els centenars de morts civils, ni les malaltisses declaracions de Netanhayu, ni tampoc les manifestacions de milers d'ultraortodoxos de Nova York en contra del govern israelià d'aquests dies, doncs aleshores potser us convenç la meva humil crítica feta des del sionsime: governs com el de Netanyahu són els que posen en perill l'estat d'Israel. I per aquí, jo sí que no hi passo. Llarga vida a Israel i Netanyahu a un tribunal de guerra. Així ho veig jo, així ho escric, i per això no serà a mi a qui posaran un bosc amb el meu nom a l'enyorada terra d'Israel.


andreu.barnils@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Justament ara hem d'alçar la veu en contra del govern israelià.