Opinió
-
Travessar el riu temptejant les pedres
Pere Cardús
17.07.2014
-
Faltant al respecte des del 1714
Marta Rojals
15.07.2014
-
Sota les bombes de Gaza
Xavi Sarrià
11.07.2014
-
Coses que són un nyap
Pere Cardús
10.07.2014
-
Nena, què hi ha per a dinar?
Marta Rojals
08.07.2014
-
Els rumors que ens poden matar
Joan-Lluís Lluís
07.07.2014
-
La Ben Plantada
Andreu Barnils
06.07.2014
-
La lliçó de les víctimes del metro
Xavi Sarrià
04.07.2014
-
Els set errors que no hem de cometre d’ací al 9 de novembre
Pere Cardús
03.07.2014
-
Punt 10: no violis
Marta Rojals
01.07.2014
-
El preciós Sí-Sí d'Ada Colau
Andreu Barnils
29.06.2014
-
A la dreta valenciana i més enllà
Xavi Sarrià
27.06.2014
-
Tercera via? Parlem-ne
Pere Cardús
26.06.2014
Andreu Barnils
18.05.2014
Grans ironies històriques
No fa gaire, llegia tot feliç coses sobre ironies històriques i, pam!, unes militants del PP assassinen Isabel Carrasco, presidenta del PP de Castella i Lleó. Com hi ha món. Ara resulta que un dels partits que més atien el fantasma de la confrontació té el conflicte dins de casa. Brutals ironies de la història. Les ironies històriques s'han de desar al disc dur per rellegir-les de tant en tant i poder tornar a tocar de peus a terra. La mort d'Isabel Carrasco, presidenta del PP, és un darrer exemple a desar per a no oblidar. Però n'hi ha molts més.
El professor Richard Wolff n'explica unes quantes, d'ironies històriques, a les seves classes d'economia. Potser per això té tants i tants alumnes que el segueixen per internet. Jo sóc dels qui, del sofà de Barcelona estant, prenc apunts de les classes que ell fa als Estats Units i després penja a la xarxa. Fa poques setmanes que en va explicar una de ben bonica, d'ironia històrica. L'home sempre es fa escoltar, i aquesta vegada tampoc no va ser una excepció:
'El mes de febrer passat, el govern dels Estats Units va anunciar als quatre vents que el Producte Interior Brut (PIB) dels Estats Units tornava als nivells del 2007. Finalment tornem als nivells d'abans de la crisi! No és exactament "el mateix nivell", perquè en sis anys s'ha afegit molta més gent, però, en fi, ha estat un punt d'inflexió. Doncs en el mateix període de temps, el PIB de la República Popular de la Xina ha augmentat d'un 90%. 90% a zero. 90% a res. Aquesta és la diferència que hi ha entre tots dos països i les vostres cares us delaten [Wolff és un crac a l'hora d'enganxar els alumnes amb els pantalons avall]: les vostres cares em diuen que sóc la primera persona que us ho diu. Les vostres cares, estimats, no tenen res a veure amb la realitat, sinó amb les vostres fonts d'informació.
[...]
Els xinesos han crescut a un ritme increïble (9%, 10%, 11% anual), però ara s'alenteixen. Aquest mes s'ha sabut la nova xifra: només un 7% de creixement interanual. Això vol dir que els xinesos ja no poden comprar tants béns i serveis al món. En compren, sí, però no tants.
Europa és un desastre i als Estats Units la recuperació no arriba. Bé, arriba a les borses, però no a la producció de béns i serveis. Fins ara no passava res, perquè la Xina entrava en joc, i comprava qualsevol cosa. [...] I això et deixa un petit enigma. Heus aquí el centre del capitalisme, Nova York, Londres, i París depenent d'una manera malaltissa de la fortuna de la República Popular de la Xina, sota el lideratge del Partit Comunista Xinès. Sí, hi ha un punt d'ironia històrica que hem de saber assaborir. Tant se val quin sigui el nostre punt de vista per a veure-ho: davant nostre tenim Occident desitjant que al Partit Comunista les coses li vagin bé.'
Voleu ironia històrica més bèstia que aquesta? Doncs aquí la teniu: Isabel Carrasco, presidenta del PP de Castella i Lleó, assassinada per unes militants del PP. Quin panorama. El partit que més s'ha omplert la boca amb l'horrible eslògan 'Ells, els violents. Nosaltres, els pacífics', veu com els seus militants es maten al mig del carrer. El partit que més pornografia política ha abocat sobre la violència present, passada i futura, es troba amb la violència dins de casa. Militants del PP assassinant militants del PP. Una ironia històrica més. Molt brutal, molt trista i que ens posa a tots a lloc.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015