El FIN (Festival Internacional del No)

Doncs avui ja és avui, i els 'indepes' hiperinformats estem impacients perquè els representants del nostre parlament tornin a casa a fer feina de profit. Els hiperinformats som la suma dels qui sabem que Herrera, Rovira i Turull sortiran del Congreso amb les mans buides, i els qui donem per fet que en sortiran amb les mans plenes... però d'amenaces, injúries i menysteniments. Amb tot, estem d'acord en una cosa: que ens hauria sortit més bé de preu comprar-los la premsa del règim que no tres bitllets de l'AVE en preferent.

Però... per un dia no passarà res si no ens precipitem:

Els 'indepes' hiperinformats tendim a oblidar-nos dels futurs companys de viatge que es prenen la vida més relaxadament. Penso en els indecisos que, posats en la situació de decidir, potser votarien que sí, però mentre no hi són posats, doncs van vivint el seu dia a dia tan feliços com poden. En conec uns quants, fora de la bombolla. Catalans com tu i com jo que, simplement, tenen milers de cabòries al cap que no són 'el tema'. I que potser avui, quan es trobin la conjunció dels dos missatges en 'dolby' i estèreo, els picarà el cuc, si no una altra cosa. Cadascú té el seu temps per a fer el cop de cap. N'hi ha que hi van caure amb l'estatut, i sembla que faci un segle.

També podem pensar en els qui votarien que no, ja que hi som. Els qui s'informen a través de la premsa intimidatòria, per exemple, ves que no sigui avui que intueixin la diferència entre un 'órdago' i un mandat democràtic. O que dedueixin que els diputats sobiranistes no han sortit als escons de les espores d'una mala ventada, sinó del vot d'un poble que empeny. Ves que fins i tot 'sus señorías', quan es cansin de reclamar les gònades de Mas al faristol, no acabin entenent que els nostres grups també se saben posar d'acord en les grans qüestions d'estat. Com en la ciència-ficció, en la democràcia espanyola hi ha tot un univers per descobrir.

Però si el títol de l'article es diu 'Festival internacional del NO' és perquè l'excursió d'avui l'amortitzarem, sobretot, amb vista a l'estranger. El món ja comença a demanar-nos alguna cosa més en ferm que el 'per aquí m'han preguntat' i 'per allà m'han contestat', que ja cansa. Per fi els podrem oferir les dues maneres de fer sobre un mateix escenari, i no tenim dubtes de quina serà la més digna d'ensenyar allà on la democràcia sigui tradició. Per alguna cosa la direcció del PP ha donat ordres als seus que no cridin durant el debat, amb què demostren que són conscients de les seues vergonyes. Llàstima que no sigui de totes. Del PSOE i altres cridaires, a l'hora que escric això, no n'han transcendit les instruccions.

Doncs això, que el pas d'avui pot semblar-nos inútil als qui ja ens fa mal el peu de tant de fer tap-tap a l'estació, però pensem en lluny: el festival arribarà a tot el món. Un món que és com els nostres indecisos: s'ha de posar en situació. I si de passada tot plegat obre més ullets a casa nostra, la porta del tren és ampla. Per pocs que siguin els qui demà hi veuran més clar, ja haurà valgut la pena.

marta.rojals@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

El festival arribarà a tot el món. Un món que és com els nostres indecisos: s’ha de posar en situació.