Opinió

 

<20/88>

Marta Rojals

03.10.2011

‘Pa negre’, vi i postres

‘¿Debe representar a España una película rodada en catalán?’ Aquesta qüestió d’alta filosofia, que ara ja sabem que no surt d’una enquesta de ‘El gato al agua’, d’un fòrum de Fuerza Nueva, o d’una homilia de Rouco Varela, la van proposar fa uns quants dies els de la web d’Antena 3, ‘la seva’, perquè tot espanyol de bé pogués esbravar-se de gust respecte d'una tan magna anomalia.

Suposant que la inquietud no ve del fet que sigui un film ‘rodat’ en català, sinó ‘parlat’ en català (com els pans són pastats amb les mans i no amb la llengua), un ciutadà de, posem, Burkina Faso, bé podria demanar-los: en què quedem, senyors, els catalans eren ‘ehpañoles’ o no eren? Doncs, moguda per la frisança de la cadena que dirigeix el català José Manuel Lara Bosch (la dirigeix en català?, en castellà?, en esperanto?), una servidora s’ofereix a donar-los, a ells i a la resta del món mundial, un cop de mà desinteressat i definitiu.

Fixem-nos que la pregunta no diu si és que ‘una película rodada en blablablà REPRESENTA a España’, sinó si ‘DEBE representar a España’. L’obligació implícita en el verb ‘deber’ és la clau, amigues. Si anem al diccionari de la RAE, que és el que toca, ja gairebé ho tenim (alerta: per als fills de la immersió, en endavant recomano l’ús del Google Translate):

deber (Del lat. debere).

1. tr. Estar obligado a algo por la ley divina, natural o positiva. U. t. c. prnl. Deberse a la patria.

2. tr. Tener obligación de corresponder a alguien en lo moral.

3. tr. Cumplir obligaciones nacidas de respeto, gratitud u otros motivos.

I ara sí, que repiquin els tambors: una pel·lícula catalana parlada en català ‘¿está obligada por la ley divina, natural o positiva a representar a España?’; ‘¿tiene la obligación de corresponder a España en lo moral?’; ‘¿cumple obligaciones nacidas de respeto, gratitud u otros motivos para con España?’ La resposta és clara: NO, NO i NO, respectivament. No tinc més preguntes, senyoria.

I com que la resposta és ‘no’, és natural que l’elecció de ‘Pa negre’ (‘‘Pan negro’, vaya, para que lo entienda todo el mundo’) per a encarnar l’essència de la Pell de Brau als Oscar hagi despertat la ira i/o la perplexitat dels qui fins ara proclamaven a quatre vents que els catalans ‘semos ehpañoles’ per la llei de les accepcions 1, 2 i 3 citades. Doncs, si aquests ‘ehpañoles’ tenim la dèria de parlar català, de ‘rodar’ pel·lícules en català, i, posats a dir, d’exigir el doblatge al català, xiquets, ho hauríeu d’haver pensat abans, perquè l’idioma va amb el paquet. O tot, o res. O ‘semos’, o ‘no semos’. Així que, per a desbarrar, té: ‘Pa negre’, vi i postres. Bon profit tingueu.

Editorial