Opinió
-
Travessar el riu temptejant les pedres
Pere Cardús
17.07.2014
-
Faltant al respecte des del 1714
Marta Rojals
15.07.2014
-
Sota les bombes de Gaza
Xavi Sarrià
11.07.2014
-
Coses que són un nyap
Pere Cardús
10.07.2014
-
Nena, què hi ha per a dinar?
Marta Rojals
08.07.2014
-
Els rumors que ens poden matar
Joan-Lluís Lluís
07.07.2014
-
La Ben Plantada
Andreu Barnils
06.07.2014
-
La lliçó de les víctimes del metro
Xavi Sarrià
04.07.2014
-
Els set errors que no hem de cometre d’ací al 9 de novembre
Pere Cardús
03.07.2014
-
Punt 10: no violis
Marta Rojals
01.07.2014
-
El preciós Sí-Sí d'Ada Colau
Andreu Barnils
29.06.2014
-
A la dreta valenciana i més enllà
Xavi Sarrià
27.06.2014
-
Tercera via? Parlem-ne
Pere Cardús
26.06.2014
Xavier Montanyà
24.12.2008
Brutal Rodoreda
Cal agrair a Mercè Ibarz que puguem gaudir de la increïble força vital i artística de Mercè Rodoreda i reflexionar-hi, molt més enllà de la imatge tòpica i sensiblera que imperava fa uns quants anys. A l'excel·lent assaig 'Rodoreda. Exili i desig' (Empúries, 2008), Ibarz ens oferia un intens recorregut per la vida i la complexa formació cultural, ideològica i sentimental de l'escriptora, filla d'un temps excitant i convuls, membre d'una generació il·luminada i brutal, que pràcticament es va inventar un país i un 'nou ordre' social i cultural, els anys de la guerra, quan, de fet, el país, i les seves possibilitats de fructificar i de créixer d'acord amb les noves idees, s'anaven acabant per la força i la superioritat militar dels fills de l'Espanya negra i del feixisme europeu. Amb la derrota va venir la repressió interior, el silenci, els laberints de l'exili, la Segona Guerra Mundial, la lluita per la supervivència, el desarrelament, l'enfonsament del país i la seva cultura, l'extinció de les il·lusions i la impossibilitat de mantenir viu el tramat cultural i artístic forjat a la Catalunya dels anys 30. Mercè Rodoreda va viure tres dècades d'exili lluitant per refer la seva carrera d'escriptora, per reconstruir del no-res el seu propi món literari, en definitiva, per tornar a ser, a viure lliurement i plena. D'aquells anys de malson, mort, dolor i devastació, l'any 1949, Samuel Beckett en va dir: 'No hi ha res a expressar, res amb què expressar-ho, res a partir de què expressar-ho (...) i, alhora, l'obligació d'expressar-ho.' El cita l'escriptor romanès Norman Manea, un exiliat emblemàtic, a 'La llengua nòmada', en què, tot reflexionant sobre exili i literatura, diu: 'La integritat i la interioritat de l'escriptor es troben en la seva llengua; quan la hi prenen, resta una nebulosa inestable, una indeterminació. Els seus dubtes de sempre poden adquirir, per causa de l'ambigüitat i de les incerteses de la nova situació, un pes aclaparador.’ Mercè Rodoreda va guanyar la batalla, va esvair la nebulosa. Segons Mercè Ibarz, comissària de l'exposició 'L'altra Rodoreda. Pintures i collages', la pintura va ser el taller on va configurar la seva veu literària de postguerra. Interessant hipòtesi que podem estudiar contemplant a la Pedrera la sorprenent obra plàstica de l'escriptora, fins ara desconeguda. Són imatges molt potents, generalment d'uns éssers rars, ectoplasmàtics, atractius però inquietants, en conflicte, com atrapats entre raó i follia, amb els ulls gairebé sempre esbatanats, que semblen lluitar per expressar-se o per alliberar-se, per tornar a ser, per sortir del laberint, de la nebulosa. M'agraden molt. Surten de l'ombra. De la foscor del cervell. De les ferides encara obertes d'aquells anys. Han vist el terror. Són pura inòpia. L'altra Rodoreda. La que batallava per configurar-se un jo i un món literari. El que després vam conèixer.
PS. No us perdeu, tampoc, l'epistolari 'Mercè Rodoreda-Joan Sales. Cartes completes (1960-1983)' (Club Editor).
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015