Opinió
-
Travessar el riu temptejant les pedres
Pere Cardús
17.07.2014
-
Faltant al respecte des del 1714
Marta Rojals
15.07.2014
-
Sota les bombes de Gaza
Xavi Sarrià
11.07.2014
-
Coses que són un nyap
Pere Cardús
10.07.2014
-
Nena, què hi ha per a dinar?
Marta Rojals
08.07.2014
-
Els rumors que ens poden matar
Joan-Lluís Lluís
07.07.2014
-
La Ben Plantada
Andreu Barnils
06.07.2014
-
La lliçó de les víctimes del metro
Xavi Sarrià
04.07.2014
-
Els set errors que no hem de cometre d’ací al 9 de novembre
Pere Cardús
03.07.2014
-
Punt 10: no violis
Marta Rojals
01.07.2014
-
El preciós Sí-Sí d'Ada Colau
Andreu Barnils
29.06.2014
-
A la dreta valenciana i més enllà
Xavi Sarrià
27.06.2014
-
Tercera via? Parlem-ne
Pere Cardús
26.06.2014
Mercè Ibarz
02.02.2007
Anatomia
Hi havia una vegada un lloc estrany, on la literatura era considerada un cadàver i l’anàlisi de les coses consistia en dir paraules agres sobre aquestes coses. Tot això s’esdevenia en una cerimònia anual, anomenada Anatomia, que, en consonància amb el seu nom i amb l’espai que l’acollia—l’acadèmia de medicina—, adoptava les formes d’una autòpsia. Els intel·lectuals i erudits, llibreters o editors, algun escriptor, savis de la universitat i caps pensants de les institucions de govern que hi participaven no podien sostreure’s a la influència enigmàtica de les coses mortes: les vísceres reaccionen i el cos se sent malament. Entonaven així, any rere any, la cançó dels enterradors. En acabat, el públic se n’anava jurant que no llegiria mai més cap llibre. Bravo!
No és cap farsa, per més que seria bonic escriure-la si Aristòfanes m’hagués llegat ni que fos una unça del seu talent. Però no és culpa del mestre grec, que va demostrar fa la tira d’anys que la farsa, per ser efectiva i entesa, per funcionar, necessita i exigeix per força la complicitat de la col·lectivitat, dins del teatre però també fora. I això no existeix en el nostre lloc estrany. Partidària de la geopoètica, com us deia en el meu anterior mail obert, faig cas no obstant del dret a la irritació i l’exerceixo per dir que ja n’hi ha prou, de tanta bajanada producte de ments ressentides que han perdut, posem-hi, un programa de televisió (pèrdua que ningú no plany) o unes eleccions o volen ser cridats a formar part d’un imminent Consell de les Arts i no sabem com fer-s’ho.
Els arguments de l’Anatomia—em remeto a la informació publicada aquí mateix, a Vilaweb Lletres—són d’una pobresa nua i, com en la vella faula de l’emperador, els qui els emeten confien en el silenci dels anyells, compten amb que ni tant sols una criatura digui que l’emperador va nu mentre un cor de ments captives lloa el vestit que l’emperador—qualsevol d’ells—diu que porta.
Veig i admiro en canvi un altre vestit. El vestit literari del 2006, que està format pels llibres força bons que s’han escrit i publicat en tot el domini lingüístic. Són les obres que proposo de celebrar. És admirable que en un context que tant sovint és atacat per destructors culturals continuem fent bons llibres. No hauríem de lloar-nos excessivament per això—és l’obligació de qui escriu fer-ho bé—sinó pel fet literalment extraordinari de tantes autores i autors que continuem treballant per no assemblar-nos als enterramorts. És el vestit que, any rera any, fa bons uns quants llibres.
Si la tal Anatomia s’ha de continuar fent en la forma actual, que jo diria que no, valdria la pena que la convocatòria suscités entre els ponents el sentit de la vergonya i de la decència intel·lectuals. Com es pot fer i dir alhora dues coses contradictòries i quedar-se tan ample, com l’altre dia? S’hi va atacar el catalanoescepticisme al mateix temps que no es transmetia, ben al contrari, cap convicció sobre la nostra literatura. En argot psiquiàtric d’això se’n diu double bind, doble vincle...
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015