Opinió

 

<18/88>

Bel Zaballa

10.06.2015

No abaratiu el somni

Quin suplici de dies! Em sembla que mai els resultats d'unes eleccions no havien generat tant de rebombori, corredisses, trucades, titulars, missatges, cops de porta i neguits. Mai no havíem tingut tants partits elegits i feia molt de temps que el canvi albirat no es materialitzava amb aquesta claredat. I aquí ens trobem, assistint a no sé quina mena de sainet en què els mitjans són simples portadors d'últims titulars, utilitzats per forçar negociacions. Ja queden pocs dies perquè sortim de dubtes, i segons a quin port arribin les converses, n'hi haurà molts que se sentiran traïts.


Que això és la política? Bé, sí, això forma part de la política. De la política de partits. Cadascú mira pels seus interessos i m'imagino que és inevitable, per això existeixen les sigles, les butlletes, els escons i tot l'entramat partidístic. Els vots els donen més poder o menys i d'acord amb aquest s'asseuen a la taula, cadascú defensant allò que considera més legítim des del seu punt de vista i que afavoreixi més els seus beneficis. I tenen la legitimitat d'aquest sistema democràtic per a fer tots els pactes que els semblin més convenients, per molt estrambòtics que puguin semblar. Però la política és més que això. La política va més enllà del partidisme. I s'ha de saber quan cal posar per damunt dels interessos del partit els interessos del país. Són assonants, però poden tenir significats ben diferents.



Penso en les negociacions per a formar el govern valencià, sí, i en com han anat passant els dies a cop de titular-amenaça. En les converses per a governar a les Illes, i en com els interessos de PSOE i Podem fa dies que encallen qualsevol acord. Interessos de Madrid interferint en la política de casa nostra, exacte. També penso en Badalona, i en el numeret d'ahir del PSC, que al final del dia ja tornava a ser al mateix lloc que a primera hora; en Torrent, Terrassa, Palma...



On som els simples votants mortals? Que els quedi clar a tots aquests que estan tancats de fa dies en despatxos i enganxats al telèfon que la gent els ha votat, sí, però que tots aquests vots continuen essent del poble. Que la gent n'està farta, de la vella política del canvi de cromos i, oh, veges tu, és a això que assistim des del 24 de maig, també entre els qui diuen representar la nova política. 'Tengui-falti-falti-tengui', la cançó de l'enfadós d'aquests dies.



La gent ha votat pel canvi, i no es pot malbaratar el somni d'un país que s'ha despertat. Són hores d'invertir en responsabilitat, en coherència amb un mateix i amb allò que ha sortit de les urnes, en la generositat necessària i, sobretot, en el futur. En el futur d'un poble que s'ha alçat i que no hauria de perdonar cap traïció a la voluntat expressada.



 


'No abarateixis el somni

o et donaràs per menyspreu tu mateix' (Lluís Llach)

Editorial