Opinió

 

<18/88>

Pere Cardús

04.06.2015

Va a totes el president Mas?

Falten tan sols 116 dies per al 27-S. Si realment ha de ser un plebiscit sobre la independència que substitueixi el referèndum que ens han prohibit, caldrà que ens hi esforcem una miqueta. Abans de demanar claredat i adhesions a aquells que no s'han declarat mai independentistes, cal que la claredat vingui de les files d'aquells que sí que comptem com a tals. Després de les eleccions municipals tots els diaris ens vam abocar a fer sumes i restes de vots a partits independentistes. Però ens vam enganyar comptant CiU en aquest bloc? Hem de revisar les dades a la baixa? El fet cert és que Convergència ja fa un temps que va arribar a declarar-se independentista. Però Unió encara vol despistar a veure si ens ho empassem.


I no. No ens ho empassem. I potser és lògic que Duran&Co mirin de fer la viu-viu, però qui no s'ho pot permetre a hores d'ara és el president Mas. Liderar vol dir prendre decisions. I fer-ho quan encara s'és a temps de dotar-les de sentit o coherència. Quan les decisions es prenen a l'últim minut i perquè no hi ha més remei, no són mai bones i porten males conseqüències. La cúpula d'Unió es passeja el president Mas i el moviment independentista en general. I de l'home que diu que vol portar el país a la llibertat, la gent n'espera determinació i fermesa.


Que cal esperar al 14 de juny a veure si la militància tomba la cúpula? Potser encara cal donar aquesta oportunitat. Potser la millor cosa que pot passar és que Duran&Co es quedin sense partit. Però ningú no entendrà que després de la votació dels militants del partit de Carrasco i Formiguera el president Mas no sigui expeditiu i es tregui de sobre la motxilla pesant del sector unionista de la federació. Si Mas no liquida aquesta rèmora del passat, no tindrà cap futur com a dirigent d'un país que camina cap a la llibertat.


Com sempre hem dit, cal combinar les dosis correctes d'intel·ligència i caràcter. Però que per massa intel·ligents no ens acabi explotant el cap i ens quedem sense. Vull dir que ara és el moment de posar tota la carn a la graella. D'anar a totes. De parlar clar. De prendre la iniciativa. I això ho han de fer tots. Mas, Junqueras, la CUP i tothom qui vulgui tractar els ciutadans d'aquest país com a majors d'edat. Si Mas pretén presentar-se a les eleccions del setembre amb la motxilla, haurà begut oli. La quantitat de coneguts que m'expliquen a cada convocatòria electoral que voldrien votar Mas però que no ho faran perquè encara va de bracet de Duran creix sense parar. I a aquest 27-S, s'hi ha d'arribar sense trampes.


Ha arribat el moment de parlar clar. Tots. Qui pot demanar a Ada Colau que es defineixi a favor de la independència si un mateix té de socis els inventors de la desconcertant i tèrbola pregunta? El desenllaç del cas Unió arriba ja massa tard. Tot aquest embolic no ajuda gens la capacitat seductora de l'independentisme. Allargar-lo encara més, ajornar-lo o deixar-lo indefinit i amb solucions poc clares és un suïcidi.


Potser la solució de la 'llista del president' en la qual s'apuntaran voluntàriament aquells que comparteixin els principis bàsics de la proposta ajudarà a l'autoexclusió de la motxilla. Potser sí que aquest és el camí perquè Duran&Co caiguin del cavall. Però el capítol final d'aquest drama no pot esperar. Amb aquesta decisió, el president Mas demostrarà si va a totes o no.

Editorial