Opinió

 

<18/88>

Pere Cardús

25.12.2014

Quatre comentaris i un prec (per Nadal)

Primer comentari. Confiava que arribaríem a Nadal amb un acord entre el president Mas i Oriol Junqueras. Estava convençut que la demostració de força, de civisme i de compromís que havia fet la ciutadania el 9-N tindria una resposta d’alçada dels polítics que volen empènyer el procés d’independència. La conferència del president Mas va alçar aquesta expectativa i va generar una força il·lusionadora que després ha anat apagant-se. Per tant, contra allò que jo mateix havia pronosticat en aquesta columna, menjarem turrons sense acord i amb una incertesa injusta sobre què passarà amb tants anys d’esforços per esdevenir lliures.

Segon comentari. A banda del desencís per la manca d’acord, aquest Nadal també cau enmig de les cagarrines generalitzades per la irrupció de Podemos, amb tot el seu discurs d’inspiració lerrouxista. Els sondatges els donen una entrada al parlament amb entre deu i catorze diputats. Cal recordar que les projeccions de les enquestes són molt arriscades quan es tracta de mesurar formacions noves. Però sorprèn la reacció atemorida del sobiranisme quan aquestes mateixes enquestes mostren que Podemos es menja vot de partits del propi bàndol unionista. Jo celebro que hi hagi algú que amb el seu discurs ens obligui a millorar el dels sobiranistes. La competència és una palanca de perfeccionament.

Tercer comentari. A la discòrdia entre sobiranistes sobre les eleccions i la irrupció de Podemos, cal sumar-hi les dades de l’últim estudi del CEO sobre el suport a la independència. Aquí cal recordar que no es poden comparar pomes i peres. No es pot llegir el resultat d’una pregunta comparant-lo amb el resultat d’una pregunta diferent i amb opcions de resposta diferent. Divendres passat, quan van sortir els resultats del CEO, n’hi ha que es van posar les mans al cap per un suposat increment notable dels contraris a la independència. Ja hi ha qui ha explicat el sentit d’aquell resultat amb arguments tècnics i no cal afegir-hi res més. Però el cert és que aquells titulars no van contribuir gens a aixecar l’ànim de tots plegats.

Quart comentari. Per rematar-ho, dilluns el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va acceptar a tràmit la querella contra el president Mas, la vice-presidenta Ortega i la consellera Rigau per l’organització del 9-N (aquella cosa de pa sucat amb oli que va tenir tants detractors que després no van dubtar ni un minut a fotografiar-se posant el vot a l’urna). Les amenaces deixen de ser-ho quan es converteixen en fets. I la via judicial per inhabilitar el president ha deixat de ser una amenaça i ja està en marxa. Alguns poden pensar que això va bé perquè obre un canal de solidaritat amb el president i el procés. Però emmardar la situació és també una estratègia per allunyar la simpatia de la comunitat internacional. Ja veurem quines són les conseqüències reals d’aquesta operació contra Mas.

I el prec. Tot plegat ens dibuixa un Nadal poc lluminós políticament. Cal trobar la llum d’aquestes festes en la família, els amics i els projectes personals per al 2015. Cadascú atribuirà la responsabilitat d’aquest estat d’ànim col·lectiu en el terreny polític o de país a qui consideri oportú. Així com sempre he demanat confiança en els líders del procés, ara és l’hora de ser exigents i demanar-los responsabilitat. Ningú —ni un líder ni una direcció de partit— no té cap dret d’espatllar el moviment democràtic dels catalans cap a la independència. Ara és la nostra hora i no podem acceptar que el tren passi de llarg mentre estem asseguts a l’estació. No ens equivoquem. L’èxit del procés no passa per les eleccions immediates sinó per l’acord, sigui quin sigui. Si no hi ha acord per les eleccions, com podem pensar que n’hi haurà per una cosa molt més complicada com un govern d’unitat? No es tracta de convocar eleccions a veure què passa. Això seria una irresponsabilitat que espero que el president no estigui disposat a cometre. Si es convoquen eleccions, ha de ser perquè s’ha arribat a un acord que incorpori les eleccions, el govern d’unitat, la proclamació d’independència i el format del procés constituent. Cal un acord sobre tota la última fase del procés d’independència. No ens podem permetre fer unes eleccions i tornar a la depressió i la discòrdia l’endemà. No ens ho mereixem i, sobretot, no ens convé gens. Jo no vull eleccions perquè sí. No m’interessa gens en un moment com l’actual si uns tenen més diputats i els altres menys. Vull que es facin eleccions si són per guanyar la independència.

Editorial