Rayo Vallecano 1 – Estat del benestar 0

Vet aquí una notícia que als diaris espanyols no sabien si posar a 'Societat' o a 'Esports': 'El Rayo Vallecano ajudarà l'àvia desnonada de Vallecas.' Està molt bé, perquè al senyor Rajoy, que abans surt fotografiat amb el Marca que no amb el Financial Times, li deu haver arribat la notícia per la via directa. La diferència és que si en lloc de la murga dels desnonaments es tractés de les classificacions del Mundial, ja li n'hauríem sentit declaracions des del primer minut.

No va ser el cas i l'entrenador del Rayo, abans que l'alcaldessa de Madrid fes un badall, posava fil a l'agulla en un programa esportiu: 'Demà he d'anar a veure pisos, que tampoc no podem posar a aquesta senyora de vuitanta-cinc anys en una habitacioneta qualsevol.' (Va dir 'cuchitril', però la immersió lingüística ha fet molt de mal i no ho sé traduir.) Com era previsible, a les xarxes van començar a bullir les comparacions amb un parell de clubs que podrien pagar a la desnonada una suite al Palace, al costat de la del Duran, tota la resta de la seua vida i la dels seus néts.

És allò que passa quan ets massa amunt per a veure el terra, aquella superfície plena de pols per on s'arrosseguen les formiguetes que et veneren i canten 'gol'. Però siguem realistes: per quina raó se li hauria d'acudir la idea del Rayo a un megaclub futbolístic que, per exemple, fa els ulls grossos davant l'homofòbia d'un fitxatge, o davant les activitats criminals de qui li patrocina la samarreta? És que també, quines ganes de parlar per parlar.

En tot cas, i tornem al tema, no és feina dels clubs de futbol rescatar persones, cosa que en aquesta hora ja ho han escrit tots els articulistes. Ara tocaria ficar-se amb els bancs, però resulta que la senyora Carmen —que és com ens l'han presentada a les notícies i als peus d'imatge estil World Press Photo— havia avalat el deute adquirit per son fill amb un prestador particular. I què et porta a endeutar-te amb un prestador particular? Que els bancs t'hagin donat un cop de porta equivalent a: nano, aquí de crèdits gratis només en donem als titulars d'uns carnets que no serien precisament els d'identitat, i si no als seus amics i cunyats.

Doncs es veu que aquesta mena de creditors 'freelance' tenen la màniga ampla amb el populatxo, perquè allò que els n'interessa és la casa: en termes judicials, tan bon punt deus una lletra, l'habitatge ja és seu. D'aquesta manera, el paio que s'ha quedat el pis de la desnonada s'emporta una peça de 160.000 euros per 77.000 que havia prestat. Un negoci rodó sempre que no t'emboliquin a haver de concedir un lloguer social a la propietària, tal com li havien demanat. Tampoc no podem esperar gaire humanitat de qui es dedica a la usura immobiliària, per què ens hem d'enganyar.

Aquesta és la rocambolesca degeneració d'un estat podrit on tothom passa la pilota a tothom i ningú no es fa responsable de res: el govern delega la política als jutges, els responsables carreguen rescats i florentinades a compte dels ciutadans, els fills fan fora de casa els pares, els deixats de la mà de Déu són abandonats a les plataformes no governamentals... I quan el desajust de papers et sembla insuperable, irromp el gir argumental: un petit club de futbol surt al rescat de la víctima innocent en un gest que esdevé símbol de la decadència total. Els qui creiem que l'únic remei és començar de zero ja tenim una altra lliçó a anotar: al nou estat que construirem, tothom, de l'una punta a l'altra, hauria de fer la feina que li pertoqués. Una cosa tan senzilla com que els governs es dediquin a governar, per entendre'ns, i els equips de futbol a xutar.

marta.rojals@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Aquesta és la rocambolesca degeneració d'un estat podrit on tothom passa la pilota a tothom i ningú no es fa responsable de res.