Opinió

 

<18/88>

Andreu Barnils

09.11.2014

L'increïble avançament electoral del 9-N

Tres coses passaran avui que us vull pronosticar. Com tots els pronòstics, és fet per errar. Però, com tots els pronòstics, s'escriu convençut:


—Hi haurà cues de votants que duraran vint-i-quatre hores. No a tot arreu, però en alguns llocs les cues començaran a formar-se avui al matí ... i no acabaran fins demà. Vint-i-quatre hores passant gent per anar a votar. Ves que no s'arribi a un record Guiness i tot. Vint-i-quatre hores, direu, és impossible, perquè els col·legis tanquen a les vuit del vespre. Fals: mentre hi hagi gent a la cua, el president de mesa els ha de deixar passar. Ho marca el protocol escollit per a avui. I a les vuit del vespre, ja us dic jo que hi haurà gent que encara farà cua. Miraré de demostrar-ho.


Hi ha una dada, espectacular, que me n'ha convençut. La va donar ahir Maria Vila a Twitter. La Maria va dir això: 'Diumenge, si cada persona s'està 5 minuts per registrar-se i votar, i hi ha 6.695 meses, la cosa surt a un màxim de 883.740 vots en tot el dia.' Ara explicarem, per passos, l'equació de la @mvilaredon. Si cadascú tarda cinc minuts a votar (amb el registre encara ho trobo ràpid...) això vol dir que poden votar 12 persones per hora en una mesa. I en 6.695 taules, quantes poden votar cada hora? Doncs 6.695 x 12 = 80.340 persones cada hora. Com que els col·legis en principi estaran oberts 11 hores (de 9.00 a 20.00) el total és de 80.340 persones x hora x 11= 883.740. És a dir, a tot estirar, podran haver votat 883.740 persones a les vuit del vespre. I voleu dir que no votarem més de 0,8 milions? Que no diuen que a les manifestacions érem 2 milions? Si tot va bé, a les 20.00 no tothom pot haver votat. I seran les taules on més gent vagi a votar on hi haurà més cues. Posem per cas, les terres gironines. O al barri de Gràcia de Barcelona. La gent decidirà passar la nit junts, faran cures de vint-i-quatre hores i convertiran la votació en una festa de la democràcia nocturna? Potser sí. Serà una festa total. Passarà. Sí, ja ho sé que la gent podria votar durant quinze dies més, però hi haurà llocs on llatinament s'improvisaran cues de vint-i-quatre hores, de tanta alegria com portem tots a dins. Ja veig la peça a la CNN: 'The town that voted for 24 hours'.


—La segona cosa que passarà és que apareixerà violència unionista. Petita, crec, però n'hi haurà. Potser un jutge farà tancar un col·legi. O un exaltat espontani. O un grup nombrós. Les forces de xoc policíaques que entren a rebentar col·legis? S'emporten les urnes a empentes? Jo no sé si serà un fet aïllat, o una acció més gran. Però avui crec que l'unionisme espanyol més descontrolat no ens fallarà. És el seu dia. Ho tenen tot a favor. Fa mesos que l'espifien tant com poden, i avui poden molt. Ens tornaran a no fallar precisament avui, els molt tanoques; avui, que tenim centenars de periodistes estrangers a casa. D'Aljazeera al New York Times, de televisions russes a la BBC. Japonesos, americans, àrabs. Molts d'aquests grans mitjans emeten en directe. Envoltats de tots aquests focus, la pitjor Espanya no ens fallarà. I per tot el món avui circularan imatges de violència unionista. Per petita que sigui, en circularà. Serà un jutge, un ultra o un policia? No ho sé, però en faran alguna, i ho veurà tot el món. Serà un error descomunal per part seva. Un més...


—I la tercera cosa que veurem és un estat del sud d'Europa totalment humiliat. Perquè, agradi o no, aquí tenim l'estat espanyol, de fet tot un Tribunal Constitucional, que ha suspès el 9-N, i resulta que Artur Mas no els ha fet ni cas. Com si sentís ploure, el president. La primera consulta sí que es va fer enrere. Però aquesta? És el nostre govern que ens ha convocat, serà el nostre govern que comptarà els vots, i serà el nostre govern que proclamarà demà els resultats i avui la participació. Sense els voluntaris, aquesta consulta no s'hauria pogut fer. Ho sé. Artur Mas també ho sap. Que el procés ve de baix ja fa temps que ho sabem. La novetat és que, diguin què diguin, el govern ha desobeït l'estat. I només que un sol col·legi obri la porta ja s'haurà desobeït. Serà una humiliació molt gran per a Espanya i el Tribunal Constitucional espanyol. Tot Europa veurà que no els fem cas. I tot Madrid, també.


I, havent fet els tres pronòstics, ara ja em puc equivocar.

Editorial