Segura llar europea

La setmana passada ja vam parlar del racisme institucionalitzat. Però les notícies que ens assalten cada dia ens obliguen a burxar en la ferida. Com la fotografia del camp de golf de Melilla que ens va impactar ahir. Es mire com es mire, és la imatge de la crua injustícia trucant a les portes de la 'safe european home' com cantaren The Clash —i actualitzà després La Fúria. La imatge del luxe enfront de la misèria. De la decadència enfront del valor. De la indiferència enfront de la desesperació. 

Una imatge que, a més, va molt més enllà del que es veu. Perquè resulta que aquest camp de golf construït al costat de la tanca de la vergonya és de propietat pública. I, encara més, el projecte es va pagar amb dos milions d'euros provinents de fons europeus que pretenien 'corregir desequilibris'. Així, tal com sona. Aquest és el món en què vivim. Uns intenten saltar els murs que han alçat els qui van conquerir, colonitzar i saquejar les seues terres. Uns altres continuen espoliant emparats per 'verjas', 'concertinas', 'material antidisturbios' i 'devoluciones immediatas' de 'irregulares'. 

Tal com veiem, el llenguatge administratiu és una arma emprada per deshumanitzar. L'operació 'Mos maiorum' n'és un altre exemple. El Consell d'Europa ha batejat amb aquesta locució llatina la macrobatuda d'àmbit continental contra migrants. Una operació a gran escala amb un clar contingut racial que ens remet a temps de salutacions romanes. 'Mos maiorum', de fet, és el nom amb què Roma recollia el conjunt de lleis que un ciutadà romà havia de complir en una societat regida pels privilegis i l'esclavisme. 

Si mirem més de prop el concepte, comprovem que 'Mos maiorum' significa literalment 'els costums dels avantpassats'. I quins són els costums dels nostres avantpassats? Els de l'imperi Romà que també va conquerir, colonitzar i saquejar els territoris veïns? O els dels pobles i comunitats que han mantingut el respecte, la solidaritat i el suport mutu com a forma de vida? Em permetreu aquesta oposició un xic forçada. Però si gratem fins al fons de la qüestió veurem que la tria ens situa en quina banda estem. Al costat dels qui, vinguen d'on vinguen, continuen sotmetent el món amb armes, tanques i especulacions del mercat. O en el dels qui tracten de recuperar els valors de la humanitat.

xavisarria@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Som al costat dels qui sotmeten el món amb armes i especulacions del mercat o en el dels qui miren de recuperar els valors de la humanitat?