Els enfadosos (una cançó de cançons)

'Perquè era novembre, perquè cal entendre quan s'està al mig d'un miracle', vam gosar dir: 'Aquest serà, segons tots els indicis, el darrer temps de por i de malson: comença ja ben fort el gran inici, anem posant les vides al seu lloc.' Mai més no seríem 'els hereus d'un temps de dubtes i renúncies en què els miralls ofeguen les paraules' i com que estem convençuts que 'la vida premia els que busquen un camí sense marcar' volem bastir 'un món tot nou, amb un cel net d'amenaces'. 

Tot d'una, però, cau aquest 'silenci feixuc d'eternitat' i vet aquí que 'contra tot pronòstic una gran bestiesa capgira allò que crèiem lògic'. Sembla, ara, que 'més enllà d'aquest gris absolut, d'aquest immens silenci' tan sols imperi 'desil·lusió, decepció i disgust del món'. Dit d'una altra manera: negocien. O potser, més aviat, 'comencen discutint com s'asseuran tots en el tron, com convertir tants interessos en un per a tothom, però no es posen d'acord, el procés serà llarg'. Sí, 'comencem malament. De moment, una porta entreoberta. És un truc? Un engany?' Volem resultats.

De manera que és urgent de fer-los saber que 'no és això, companys, no és això pel que varen morir tantes flors, pel que varen plorar tants anhels'. I que, francament, 'seria ridícul, un cop arribats aquí, per pressa, per mandra copiar i reproduir allò de què ens vam deseixir'. Aviat, vosaltres que negocieu, podríeu ser com quan 'dos gallines es barallen per un perol de segó, i una va i li diu a l'altra, tu t'afanyes més que jo'. I quan un recrimina: 'A tu t'han dit preciós, a mi m'han dit tu calla', l'altre replica: 'a mi em toca lluitar, a tu prendre la mida'. No hauríeu d'oblidar que per nosaltres 'es fa fosc esperar cada dia, perquè el sol no se'n vol anar mai, perquè els dies se'n van sense pressa i les hores no volen fugir, perquè esperes, i esperes, i esperes i vols demà, però encara és ahir', i més en aquests temps en què 'tothom més o menys la balla, de l'agost fins al juliol'. Estem segurs que 'arribarà el matí, que el plor serà d´alegria'? És clar que sí, 'qui pregunta, ja respon, qui respon també pregunta'. Però vosaltres, 'polítics, sou cendra' si no us manteniu 'fidels per sempre més al servei d'aquest poble', és a dir, nosaltres, mentre 'una llum ens crema els ulls, el desig d'un nou món des de les nostres arrels'. Per això ho repetim: Mas, Junqueras, 'ara hi sou vosaltres, i no podeu fallar'.

Cançons citades:

—Lluís Llach: 'Novembre'

—Raimon: 'Que tothom'

—Lluís Llach: 'Ara mateix' (poema de Miquel Martí i Pol)

—Mazoni: 'El dubte'

—La Trinca: 'Ningú no comprèn ningú'

—Núria Espert: 'L'infant cremat' (poema anònim jídix)

—Manel: 'Captatio benevolentiae'

—Núria Feliu: 'Tot és gris'

—Kitsch: 'Himne trist'

—Andreu Rifé: 'El tron i el seu destí'

—Els amics de les arts: 'Noble art'

—Lluís Llach: 'No és això, companys'

—Brams: 'No dependre'

—Alimara: 'Jota'

—Ovidi Montllor: 'Va com va'

—Ovidi Montllor: 'Va com va'

—Pau Riba: 'Es fa llarg esperar'

—Francesc Pi de la Serra: 'Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol'

—Ovidi Montllor: 'Als companys'

—Raimon: 'Qui pregunta ja respon'

—El petit de ca l'Eril: 'Cendres'

—Raimon: 'Inici de càntic en el temple' (poema de Salvador Espriu)

—Lluís Llach: 'Tossudament alçats'

—Cesk Freixas: 'Article 1.1'

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

És urgent de fer-los saber que 'no és això, companys, no és això pel que varen morir tantes flors, pel que varen plorar tants anhels'.