Opinió
-
De 1789 a 2014: els punts de no-retorn
Joan-Lluís Lluís
13.10.2014
-
Morir en mans d'una dona
Andreu Barnils
12.10.2014
-
Carta a Kobanê
Xavi Sarrià
10.10.2014
-
Trenta dies que faran tremolar Catalunya
Pere Cardús
09.10.2014
-
Confiança.SÍ - Confiança.NO
Marta Rojals
07.10.2014
-
S’ha acabat el temps del diàleg… que mai no ha existit
Oriol Izquierdo
06.10.2014
-
Dies de glòria i dies de fúria
Andreu Barnils
05.10.2014
-
Valencià en perill d’extinció
Xavi Sarrià
03.10.2014
-
Mirar el futur de cara i dir-li bon dia
Pere Cardús
02.10.2014
-
El desadoctrinador que ens desadoctrini...
Marta Rojals
30.09.2014
-
Defensors del sistema
Joan-Lluís Lluís
29.09.2014
-
Moltes gràcies, president
Andreu Barnils
28.09.2014
-
Tombarem el TIL
Xavi Sarrià
26.09.2014
Pere Cardús
16.10.2014
Tractant-se de la independència de Catalunya, no s'hi valen excuses
Els catalans som tan agosarats que volem fer una cosa que no ha fet mai ningú: començar un procés d'independència amb un referèndum davant d'un estat no democràtic. No ho ha fet mai ningú. Es pot començar un procés d'independència amb un referèndum quan l'estat d'origen accepta de col·laborar-hi —el cas d'Escòcia i Regne Unit. Amb col·laboració, l'ordre és referèndum primer i proclamació d'independència després. Si l'estat d'origen no hi col·labora i vol impedir l'exercici del dret d'autodeterminació, l'ordre és diferent: declaració d'independència, obertura de negociacions o mediació internacional i, finalment, referèndum.
Un full de ruta diferent
Però nosaltres ho volem fer d'una manera diferent. I amb raó. Com que som en un estat europeu que, segons la comunitat internacional, és democràtic, necessitem una demostració clara de la seva hostilitat per a legitimar la declaració d'independència que vindrà a continuació. I la millor manera d'aconseguir aquesta prova d'hostilitat antidemocràtica és mirar de fer una votació —urnes i paperetes— i que ens ho impedeixin. Amb aquesta prova, podem fer les eleccions plebiscitàries per a una majoria parlamentària favorable a la declaració d'independència amb una legitimitat innegable a ulls de tot el món.
A grans trets, aquest és el full de ruta. Per això, el president Mas va deixar tan clar dimarts que la consulta del 9-N no era la definitiva. No perquè es fes mitjançant un procés de participació ciutadana i això en rebaixés la qualitat o la validesa jurídica vinculant —que ja no hi era en el format anterior—, sinó perquè tal com actua l'estat espanyol tan sols unes eleccions amb caràcter plebiscitari poden ser vinculants i definitives per a aconseguir el mandat democràtic inequívoc.
Per què el 9-N?
Es podrien fer aquestes eleccions sense passar pel procés de consulta? Sí. És desitjable d'estalviar-se la consulta? No. Perquè fins ara la prohibició de votar tan sols ha estat verbal i amb una resolució de suspensió cautelar d'un tribunal. Però no hi ha hagut impediment físic ni directe. A banda les grans mobilitzacions populars per la independència, allò que donarà més legitimitat a una via unilateral serà la constatació absoluta de la prohibició de votar en un referèndum.
Així, s'ha de fer la consulta del 9-N tan sols perquè ens impedeixin de votar? No. Ni de bon tros. Aquesta és l'opció que té més probabilitat. La consulta del 9-N té un objectiu original: saber què pensa la ciutadania sobre la independència. I té una conseqüència directa: l'obertura d'un procés de constitució d'un estat independent si es constata que aquesta és l'opció majoritària. Si es pot votar, millor. Però si no ens ho deixen fer, ens posaran el trampolí definitiu cap a la declaració unilateral d'independència feta per un parlament escollit amb aquest compromís electoral.
Si un camí queda obstruït, cal agafar-ne un altre
I per què no s'ha mantingut la consulta convocada amb el decret 129/2014? És molt clar. Perquè tenia un recorregut que no passava d'aquesta setmana. Evidentment, per culpa de les impugnacions de l'estat i el dictamen del Tribunal Constitucional. Si es continuava pel camí emprès, ens hauríem trobat amb una consulta blocada per una onada de processos judicials d'inhabilitacions de funcionaris per prevaricació i de reclamacions judicials de ciutadans —instigats pels llargs tentacles de l'estat— per la violació de la llei de protecció de dades a l'hora de fixar un cens per a la consulta. És a dir, la via prioritària quedava obstruïda aquesta mateixa setmana pel venciment de terminis i probablement no es podia arribar al 9-N sense un caos immens.
La nova via cap al 9-N té la virtut que impedeix a l'estat d'actuar —amb raons jurídiques— fins a l'últim moment. És a dir, ens permet d'arribar al 9-N sense obrir un conflicte de funcionaris i de protecció de dades. I si volíem votar el 9-N o demostrar que ells estan disposats a impedir-ho per tots els mitjans, què més podem demanar? Oi que hem dit i repetit que la fortalesa del procés és que l'empeny el poble i no l'elit? Doncs som-hi! El dia 9 de novembre no serà o deixarà de ser un referèndum per la forma com s'ha convocat, sinó per la capacitat de mobilització que siguem capaços de demostrar.
Sis mesos de guerra
És cert i no ens cansarem de repetir-ho. La principal virtut d'aquest moviment democràtic d'independència és que ha arrelat amb una força increïble en el poble. Si els polítics no compleixen, la democràcia els passarà per damunt. D'acord. Però entrem en la fase que cal concretar la voluntat popular en realitat institucional. Després de la prova del cotó que serà el 9-N en relació amb la qualitat democràtica de l'estat espanyol —especialment de cara a la comunitat internacional—, caldrà rematar la feina amb les eleccions.
Es poden fer unes eleccions normals? De cap manera. Perquè la situació que ens porta a fer eleccions no ho és, de normal. Les eleccions que es faran després del 9-N no seran per a escollir uns diputats i un govern que gestioni la mediocritat autonòmica durant quatre anys. El parlament i el govern que resultin de les eleccions hauran de dirigir la transició nacional en un estat de 'guerra política' durant sis mesos o un any, a tot estirar. L'estat no obrirà cap negociació amb el nou govern escollit i, per tant, caldrà construir les estructures d'estat imprescindibles per a fer una declaració d'independència que no sigui un salt al buit. I això s'haurà de fer amb la màxima rapidesa perquè l'estat espanyol boicotarà Catalunya per terra, mar i aire.
La 'Llista Catalunya'
Té cap sentit que cadascú es presenti pel seu compte a les eleccions? Ara mateix seria molt difícil d'entendre. Si vivim moments excepcionals i el poble es comporta de manera excepcional, per què els partits polítics ho haurien de fer de manera ordinària? Que es pensen que ens interessa, ara mateix, si guanyarà aquest o aquell de més enllà? El moment excepcional, històric i únic que vivim exigeix una candidatura de país. Una 'Llista Catalunya' o una 'Via Catalana cap a la Independència' encapçalada pel president del país, amb el cap de l'oposició a continuació, els màxims representants dels altres partits després, i un bon reguitzell de figures de prestigi i vàlua professional i social a continuació. Ei! No una coalició de partits, no. Una candidatura de país. Sense sigles ni banderes que no siguin la catalana!
Si això no es fa així, aleshores sí que ens haurem de preocupar de valent. Si la generositat demostrada dia rere dia pels ciutadans no té la rèplica en una candidatura de país en favor de la declaració unilateral d'independència, serà el moment de passar per damunt dels responsables de la desunió. No hi haurà excuses que valguin. Ningú no s'ha preguntat mai si la gent que tenia al costat a la V de l'Onze de Setembre pensava exactament igual que ell. El poble ha actuat amb generositat, confiança i unitat. I ara és el moment que ho facin els partits i, sobretot, els màxims dirigents polítics. No s'hi valen excuses.
'No pensis que pots guanyar la cursa a la primera volta. L'has de guanyar a l'última. I no pots guanyar sol; espera els altres' (Ben-Hur al seu cavall més veloç).
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015