Opinió

 

<17/88>

Marta Rojals

01.04.2014

Purpurina per als indecisos

S'acosta el dia i ens volen prendre el pols (sí, primer el pols): fonts del PP han 'filtrat' que l''ofertón' ja es canta, i que pot coincidir amb l'excursió que d'avui en vuit faran al Congreso els representants del parlament. He posat 'filtrat' entre cometes perquè ja se sap què passa amb algunes filtracions: que no cal que siguin certes mentre facin l'efecte que han de fer. I també he escrit 'ofertón' en castellà perquè té tantes traduccions (xocolata del lloro, pastanaga, tites-tites, pinso, cacauets) que no sabia quina triar.


Doncs diu la 'filtració' --i torno a picar l'ullet-- que en Rajoy està disposat a oferir a Catalunya un finançament amb 'elements de singularitat' i..., això que ve a continuació dit molt de pressa: dins el marc de negociació multilateral del nou sistema de finançament autonòmic. És a dir, que seguiran l'agenda prevista per al 2014 i bé, si dallonses potser ja d'allò.


La idea principal s'inspira en la vella manera de subornar Catalunya i que els té tan mal acostumats: que el govern català acabi cedint a les pressions dels pacte-fiscalistes, els tercera-viistes i els peix-al-covistes, de manera que Mas lliuri les urnes i, com els seus predecessors, es col·loqui amb la natja en l'aire mirant a l'Escorial.


La idea secundària ja és més actualitzada i s'inspira en el famós 'wishful thinking' de l'Aznar (que abans es trencarà Catalunya que tacatà) i és que els secessionistes ens comencem a dividir. Però no pas com ens dividim ara, que si DUI, que si consulta, que si goita què ha dit en Junqueras, alerta què diu en Mas, i tot sense perdre de vista la punyetera independència. Pensen en la divisió clàssica, la històrica, la que a última hora sempre ens fa plegar veles per no fer content aquell qui vol la mateixa cosa que nosaltres, però la vol de manera diferent.


La divisió que ha de fomentar l''ofertón', doncs, pretén fer baixar del tren els independentistes de butxaca, és a dir: els despistats que no havien d'haver-hi pujat mai, però que un error el té tothom, i acabar de convèncer els indecisos. És una bona tàctica, perquè sense haver de demostrar res en ferm, només llançar un núvol de purpurina, aquí ja ens mirem de reüll els uns als altres, perquè a mi no me la fotran, però al veí que té els sogres de Conca...


Què coi, cosediciosos! Patim molt per nosaltres però ens oblidem que primer han de convèncer els seus. Només cal mirar-ho des de la perspectiva espanyola: en plena crisi, quina comunitat voldrà sufragar l'enèsima demanda d'aquesta Catalunya rebel, subvencionada i malbaratadora? O, dit d'una altra manera: quina autonomia voldrà demostrar-se tan antiespanyola per a cedir al xantatge del 'nazionalisme' català? Oh, ves: quan t'has afartat d'escampar fal·làcies, després feina rai a canviar percepcions.


Doncs apa, ja tenen feina. I els nostres representants també podrien aprofitar un viatge inútil per exigir al Congreso un mínim de formalitat: que la purpurina que facin volar davant els nostres indecisos tingui el consentiment tàcit dels pagadors, que són cadascuna de les comunitats. I si no s'hi han d'avenir, que no s'hi avindran mai, l''ofertón' serà considerat nul per impossible i se'l podran confitar. Mentrestant, ja tenim un altre article que s'acaba amb 'nosaltres anem tirant'.

Editorial