Opinió
-
De 1789 a 2014: els punts de no-retorn
Joan-Lluís Lluís
13.10.2014
-
Morir en mans d'una dona
Andreu Barnils
12.10.2014
-
Carta a Kobanê
Xavi Sarrià
10.10.2014
-
Trenta dies que faran tremolar Catalunya
Pere Cardús
09.10.2014
-
Confiança.SÍ - Confiança.NO
Marta Rojals
07.10.2014
-
S’ha acabat el temps del diàleg… que mai no ha existit
Oriol Izquierdo
06.10.2014
-
Dies de glòria i dies de fúria
Andreu Barnils
05.10.2014
-
Valencià en perill d’extinció
Xavi Sarrià
03.10.2014
-
Mirar el futur de cara i dir-li bon dia
Pere Cardús
02.10.2014
-
El desadoctrinador que ens desadoctrini...
Marta Rojals
30.09.2014
-
Defensors del sistema
Joan-Lluís Lluís
29.09.2014
-
Moltes gràcies, president
Andreu Barnils
28.09.2014
-
Tombarem el TIL
Xavi Sarrià
26.09.2014
Xavier Montanyà
18.10.2013
CiU, memòria ambigua
El president de la Generalitat va assistir a la cerimònia-míting de beatificacions en sèrie, colze a colze amb el ministre d'Interior espanyol, Fernández Díaz, i el de Justícia, Ruíz-Gallardón, hereus directes del franquisme. En canvi, la Generalitat no denuncia l'estat espanyol a l'Argentina, al costat d'ERC, per crims contra la humanitat per l'assassinat del president de la Generalitat, Lluís Companys.
Entenc que hagi de fer equilibris, però vivim en un estat laic, que ha estat renyat per l'ONU per la injustícia comesa en democràcia envers les víctimes d'una dictadura, emparada per l'Església Catòlica. Se'm fa estrany, si més no, que el cap de setmana de la hispanitat, en l'acte nacional-catòlic, Mas estigués assegut al costat de Ruiz Gallardón, el gendre d'Utrera Molina, un possible futur encausat en la querella argentina, i al cap de pocs dies no fos al costat de Joan Tardà, querellant en la mateixa causa, quan demanava justícia pel president afusellat, símbol per excel·lència de la repressió feixista contra el poble i les institucions de Catalunya.
Se senten incòmodes respecte de moltes reivindicacions de justícia sobre el passat més recent, encara viu i dolorós, sense cicatritzar? Un exemple seria això que han fet amb el Memorial Democràtic. Buidar-lo de contingut, desactivar la xarxa territorial de memòria i aturar o aigualir els projectes de desenvolupament. A més, l'han exiliat a Montjuïc. Ja no és un espai al centre de la ciutat, de fàcil accés. El Memorial els provocava estrambòtics exabruptes. Duran deia que Saura havia de demanar perdó per allò que ell anomenava 'crims del PSUC' durant la guerra. Ha dit mai que l'estat espanyol demani perdó de res? O que faci justícia? Què dirà ara que ICV-EUA presentarà querella a l'Argentina per cent cinquanta afusellats del PSUC?
Jordi Pujol va arribar a dir que la Generalitat havia de demanar perdó 'per les atrocitats comeses durant la guerra civil perquè la República i la Generalitat van perdre el control del carrer'. Qui el va fer, el cop d'estat contra la legalitat democràtica? Qui va posar els carrers cap per avall? Qui va defensar el poble i les institucions?... Perdó? De què? Es veu que, per ells, encara no s'ha pagat prou amb execucions, exili, presó, censura, injustícia, menyspreu, silenci i lleis de la memòria tardanes i covardes, que deixen l'estat espanyol exempt de responsabilitats.
CiU amb el PPSOE sempre han estat d'acord en l'estratègia de punt final de l'estat espanyol i de l'Església Catòlica, còmplice del genocidi franquista. Una Església que absol els criminals i administra el perdó. Però no el demana. Una Església, la cúpula de la qual ha anat sempre contra les reivindicacions de la memòria republicana i antifeixista i a favor de la impunitat.
La impunitat que instaurà la llei d'amnistia és molt greu. No solament perquè és una atemptat a la justícia històrica. Aquell pacte també va fer que es considerés 'normal' la pervivència d'idees i pràctiques feixistes en la societat i, especialment, en l'administració de justícia i les forces armades.
Aquí, ser feixista és 'legítim'. I manifestar-se amb símbols feixistes és 'democràtic'. No sé per què ens n'escandalitzem, ara, d'allò que sempre s'ha tolerat. No han estat mai il·legalitzats, ni jutjats.
Encara més: declarar impune un criminal feixista és un premi al mèrit per haver estat un bon servidor de l'estat. Això explica els forats negres de la transició, moltes víctimes dels quals ara demanen justícia a l'Argentina perquè aquí els és negada, 'democràticament'.
La impunitat va esperonar els crims de l'extrema dreta i dels grups parapolicíacs a la transició, que culmina amb els GAL dels socialistes. Fa trenta anys de les primeres víctimes dels GAL, Lasa i Zabala. Quan a Felipe González li arribava la merda al coll, Jordi Pujol i CiU li van donar suport. No es pot oblidar.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015