Opinió

 

<17/88>

Marta Rojals

09.01.2012

Del cavall rebaixat...

En temporada de rebaixes, quan l’humil consumidor tenia garantit que, a final de mes, en tornaria a tocar de calents, no li costava gaire de sucumbir a l’alegre filosofia del caprici: ‘Home, necessitar, necessitar..., però és que estava tan barat / tan tirat de preu / era una ganga / jo no sóc ‘tonto’...’ Però aquest any en què voler ja no és poder, els grans comerciants s’han hagut d’apuntar a les megaretallades i ofereixen descomptes del 40%-50% d’entrada, per veure si així liquiden l’estoc abans que no sigui primavera allà on tu i jo sabem i l’hagin enviar als ‘outlets’, on, per una altra banda, segur que tampoc no hi perdran cap quarto.

Però, escolti’m una cosa: si, tot i rebaixant un producte a la meitat, encara hi ha negoci, quin preu de fàbrica tenia, aquest producte? Perquè la cosa funcioni, hem de partir d’un preu bastant arrossegat... I com pot ser, que sigui tan barat? Oh, el fabriquen, posem per cas, a la Xina, on només els falta pagar per treballar. Sí, però, per rendible que sigui l’explotació laboral a l’altra punta del planeta, bé hem de remunerar el transport, els distribuïdors, proveïdors, comercials, botiguers..., que potser paguen impostos i tot. Com és possible que encara surti a compte la rebaixa a meitat de preu? D’acord, d’acord, el món és complicat, ‘business is business’, qui dia passa any empeny..., en fi, que deixem-ho estar.

I, escolti’m una altra cosa, des de la ignorància: posem que donem per bo aquest sistema, el de no qüestionar més enllà del PVP, el de pagar sense mirar enrere, el de ‘no m’atabalis, que prou feina tinc’: si quan oferim tal peça a cent cuques, la venem menys, i quan la rebaixem a cinquanta, la venem més, això no vol dir que seria perfectament viable vendre-la a setanta durant tota la temporada, emparant-nos en la mateixa cantarella d’incentivar el consum, reactivar les vendes i esgotar els estocs? Ho dic perquè, així, qui la necessita de debò la podria comprar quan vulgui, i no solament quan pugui. Què li sembla, eh, eh? D’acord, d’acord, no he entès res: és l’economia, estúpida!

Editorial