Opinió
-
De 1789 a 2014: els punts de no-retorn
Joan-Lluís Lluís
13.10.2014
-
Morir en mans d'una dona
Andreu Barnils
12.10.2014
-
Carta a Kobanê
Xavi Sarrià
10.10.2014
-
Trenta dies que faran tremolar Catalunya
Pere Cardús
09.10.2014
-
Confiança.SÍ - Confiança.NO
Marta Rojals
07.10.2014
-
S’ha acabat el temps del diàleg… que mai no ha existit
Oriol Izquierdo
06.10.2014
-
Dies de glòria i dies de fúria
Andreu Barnils
05.10.2014
-
Valencià en perill d’extinció
Xavi Sarrià
03.10.2014
-
Mirar el futur de cara i dir-li bon dia
Pere Cardús
02.10.2014
-
El desadoctrinador que ens desadoctrini...
Marta Rojals
30.09.2014
-
Defensors del sistema
Joan-Lluís Lluís
29.09.2014
-
Moltes gràcies, president
Andreu Barnils
28.09.2014
-
Tombarem el TIL
Xavi Sarrià
26.09.2014
Vicent Partal
07.07.2008
Belzunces
Molts lectors de VilaWeb deuen conèixer Marc Belzunces més pel nom del seu bloc (De l'holocè estant) que no pel seu nom propi. Fa anys que el Marc, amb una meticulositat admirable, ens va descobrint els recòndits sabers del Google, com es viu sobre una bicicleta a Barcelona o mil i una campanya democràtica per a fer d'aquest règim on vivim un lloc més habitable. Ara ell és notícia. Pot anar a la presó per haver-se negat a formar una taula electoral, per haver fet d'objector de consciència, com ja féu fa quinze anys, contra el servei militar. Ara no ens podem pas permetre de deixar-lo sol.
El Marc ha fet una cosa que és coherent. Ell no considera l'estat espanyol el seu estat i, en conseqüència, el desobeeix. Hauria de ser molt normal això, però cal valor per a fer-ho. I cal tenir les idees clares. Vivim en una societat en què tirar la pedra i amagar la mà és una tradició confortable, però el Marc no vol seguir-la. No ho volgué fer quan anar a la mili era l'obligació més estúpida que havies d'aguantar en vida, i no ho vol fer ara. Des del meu punt de vista, la seua actuació mereix la meua admiració i tot el meu suport. Els gran canvis sempre comencen amb un primer pas i, com Belzunces relata en el seu bloc, sembla que un cas com el seu no havia tingut cap precedent judicial.
Per això enmig de la boira tan espessa que ens envolta des de fa mesos el seu compromís és un incentiu que ens recorda que no n'hi ha prou de queixar-se d'allò que no fan els altres. Que podem fer-hi molt nosaltres, amb un gest tan simple com el de dir que no. Coratge holocè!
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015