Opinió

 

<14/88>

Pere Cardús

11.06.2015

La llista del president Mas el 27-S

Algunes informacions han apuntat aquests últims dies a la confecció d'una llista independentista a l'entorn del president Artur Mas. S'han explicat detalls d'una proposta que pot correspondre a una actualització de la llista unitària que va proposar a final de novembre i que ERC va refusar amb contundència. És a dir, una llista no identificada directament amb partits concrets, sinó que integrés alguns representants de partits i que quedés ben farcida de representants de la societat civil en els àmbits professionals, mediàtics i de l'activisme cívic.


Després de la pèrdua de vots de CiU a les municipals i de l'evident desgast del cas Pujol, el president Mas vol presentar-se el 27-S sense motxilles pesants. Té la voluntat de presentar-s'hi ben equipat i acompanyat de candidats lliures de peatges. Més enllà de les fílies i les fòbies partidistes de cada independentista, aquesta proposta ha d'alegrar tothom. Perquè l'independentisme no es pot permetre de perdre ni un sol vot a les eleccions que han de fer de plebiscit per a la creació d'un estat independent.


La proposta de candidatura té un avantatge a l'hora de clarificar el panorama polític amb vista al 27-S. Si l'objectiu és comptar quants vots hi ha per la independència, cal que totes les candidatures s'expressin amb claredat sobre la qüestió. Sí o no. Que no són això, els referèndums, carat? Que Unió decideix aquest diumenge de continuar embolicant la troca amb Duran al capdavant? Serà una desgràcia per al partit de Carrasco i Formiguera (el que va dir 'Catalunya ha de lluitar fins assolir constituir-se políticament, com a nació que és, en estat independent'), però els independentistes que ho hagin intentat podran tenir una plataforma d'aterratge clara. Cap independentista no s'ha de quedar sense referent electoral el 27-S.


La llista unitària, tal com es va formular el 25 de novembre a l'Auditori del Fòrum? Més que enterrada. Ara cal que ERC sàpiga construir una proposta atractiva que freni l'avenç dels cants de sirena de regeneració espanyola i que comenci a recollir els orfes de l'harakiri socialista (no tan sols dirigents, sinó votants). Cal que la CUP sàpiga fer un pol anticapitalista d'obediència catalana i sense interferències de l'estat espanyol (digueu-ne Podem o com vulgueu). Si Teresa Forcades vol fer el salt al convent, la CUP hauria de tenir prou cintura per a evitar que anés a reforçar propostes incertes en el terreny del procés d'independència. I els independentistes que encara quedin a ICV o a EUiA s'han d'afanyar perquè el 27-S serà difícil de repetir.


Falten poc més de tres mesos. La data de les eleccions ja no es pot ajornar. Fer-ho seria un frau total a la ciutadania que s'ha mogut i s'ha implicat com mai en la construcció d'una societat millor, més justa i més responsable. El 27 de setembre votarem. Si tothom fa la feina que li pertoca, els qui ens volen mantenir sota el jou de la corona espanyola no hi tindran res a fer. Aquests dies hem sentit la gent més moderada del panorama polític català dient amb claredat que la independència no pot restar condicionada a la legalitat i al diàleg. Gent com Núria de Gispert o Joan Rigol han acabat de destapar-se sense manies. Ells i tots els sobiranistes d'Unió saben que ha arribat el moment del tot o res. I Duran, també.


Que l'endemà de la consulta d'Unió, diumenge, comenci la gresca. Que tots els bòlids es posin a la pista de sortida. El president Mas amb la seva llista superant les dinàmiques dels partits amb un programa netament independentista. Qui vulgui ser-hi, que s'hi apunti. I els altres, amb les seves propostes de partit, a sumar tots junts el 27-S per superar d'una vegada per totes les vies mortes d'Espanya. Qui perdrà? La indefinició i la mediocritat. Qui guanyarà? Catalunya.


 


[Article escrit amb Josep Miserachs en el pensament. Un exemple de compromís i lluita per la llibertat. Que descansi en pau.]

Editorial