Opinió

 

<14/88>

Joan-Lluís Lluís

13.04.2015

L'Assemblea Nacional dels Remences

Acceptar que la cultura és una manera de tenir consciència de la pròpia ignorància fa que qualsevol pretext serveixi per intentar fer recular una mica aquesta ignorància. Així, per exemple, em trobo en situació d’haver d’explicar què és el Llibre del Sindicat Remença sense saber-ne gairebé res. Ah, sí, els remences, aquells pagesos de l’edat mitjana que van revoltar-se oi? Obligat a saber-ne més, descobreixo una nova meravella del meu país. Aquest llibre, conservat a l’Arxiu Municipal de Girona, va ser inscrit el 2013 al registre de la Memòria del Món de la UNESCO, a costat de mig miler més de testimonis claus de la història de la humanitat. I tot perquè els pagesos de Catalunya van ser els primers a Europa a exigir formalment l’abolició del servatge, allò que anomenaven els mals usos.


I deien això, en aquest llibre, escrit en llatí entre 1448 i el 1449: 'Els mals usos són, en tots els sentits, absolutament horribles a la llei de la natura, a les Escriptures i al precepte diví'. Sí, a Catalunya, a mitjans del segle XV, aquests pagesos ja reivindicaven allò que segles més tard seria anomenat drets humans. Amb paraules necessàriament impregnades de dogma cristià però espectacularment modernes pel que fa al seu objectiu. I modernes també perquè aquestes paraules no van sorgir del magí d’algun clergue aïllat sinó de les assemblees de pagesos de les diòcesis de Barcelona, Elna, Girona, Urgell i Vic. I com que la condició posada pel rei Alfons el Magnànim per autoritzar-les era que hi fossin presents un delegat de la corona i un notari, disposem avui dels noms dels 10.425 homes que van participar-hi. Els actes de cada assemblea començaven gairebé, igual, com per exemple aquesta, del dimarts 31 de gener de 1449: 'En presència de Jaume Coma, notari, i dels testimonis Pere Torrent, Berenguer de Pont, Jaume Boixader i Jaume Mascaró, de la vila de Ribes de Freser, són convocats a la vila de Ribes, amb repic de campanes de l’església, els homes de la Vall de Ribes de Freser, Bruguera, Campelles, Ventolà, Fustanyà i Queralbs, diòcesi d’Urgell, amb llicència de Bartomeu Ribes, porter reial, també present.' Els noms dels pagesos presents eren llatinitzats: Petrus Capdevila, Anthonius Torrent, Arnaldus Subirà, Iohannes Ventelola...
Una exposició sobre aquest Llibre del Sindicat Remença es pot veure avui a Elna, aquesta Elna avui escapçada de la Catalunya oficial. I en llegir la traducció de les frases més reivindicatives, en veure desfilar tants milers de noms és molt difícil imaginar les condicions de vida real d’aquests catalans del segle XV però, més enllà de la misèria i l’opressió, aquestes assemblees deixen veure que un dels motors de la seva revolta era la dignitat. Com, si no, haurien pogut aplegar-se, de parròquia en parròquia, i només en cinc diòcesis, deu mil homes en una època en què Catalunya tenia dos-cents mil habitants?


Als historiadors no els agraden gaire els paral·lelismes històrics però com que no exerceixo aquest noble ofici, puc gosar fer aquesta comparació, a la qual tots ja heu pensat: nosaltres sem els hereus d’aquests pagesos no només per filiació o perquè vivim al mateix territori sinó per aquest sentit de la dignitat. En contextos i condicions ben diferents, la nostra dignitat i la seva és la mateixa, el nostre combat i el seu és el mateix. La nostra capacitat de constituir-nos en assemblees, de generar idees col·lectives i de capgirar la història és la mateixa. Perquè sí, els pagesos catalans del segle XV van capgirar la història, van aconseguir que el 1486, per primera vegada a Europa, fos abolit el servatge. Així doncs, encara que pugui semblar una mica solemne, cal tenir present que és també per honorar la memòria i ser dignes del  llegat d'aquests pagesos que hem de fer de la nostra terra una terra lliure.

Editorial