Opinió
-
El franquisme que no se n'ha anat mai
Xavi Sarrià
12.12.2014
-
De l'eufòria a la brega: un procés ondulant
Pere Cardús
11.12.2014
-
Les nines boniques que no es queixen
Marta Rojals
09.12.2014
-
No es pot tenir tot
Joan-Lluís Lluís
08.12.2014
-
La 'via Claver'
Andreu Barnils
07.12.2014
-
La fi de RTVV: neoliberalisme, espanyolisme i valencianofòbia
Xavi Sarrià
05.12.2014
-
La decepció i la possible solució
Pere Cardús
04.12.2014
-
I un Ken amb panxa cervesera?
Marta Rojals
02.12.2014
-
Rajoy visita un hotel de cinc estrelles
Andreu Barnils
30.11.2014
-
Llegir i escriure en català
Xavi Sarrià
28.11.2014
-
Objectiu: suspendre l'autonomia
Pere Cardús
27.11.2014
-
Rayo Vallecano 1 – Estat del benestar 0
Marta Rojals
25.11.2014
-
Premsa neofranquista i complex d’inferioritat
Joan-Lluís Lluís
24.11.2014
Andreu Barnils
25.01.2015
Perdem
Hi ha un vell acudit que fa així: 'Quants votants fan falta per a canviar una bombeta? Cap, perquè els votants no canvien mai res.' La demostració pràctica d'aquest amarg acudit ens la trobem en la història d'ICV a l'Ajuntament de Barcelona. Efectivament, en trenta anys de govern municipal a Barcelona, i encarregant-se d'àrees tan delicades com ara Habitatge, ICV ha demostrat que els votants no canvien res. Els hem tingut allà dalt, sí, però de què ha servit? De ben poca cosa. Ho demostra el dramàtic cas del 4-F i les tortures de la guàrdia urbana. Si jo no he votat mai a ICV és perquè he vist que no servia per a canviar la bombeta. De moment, continuem a les fosques.
És des de la tristor que m'encaro a les eleccions municipals a Barcelona perquè sóc dels qui volia el tàndem Ada Colau-CUP. Crec que aquesta coalició no hauria estat tan sols una opció guanyadora, sinó també transformadora. Perquè d'això es tracta, quan la bombeta no funciona: de canviar-la. Sóc dels qui crec que la CUP podria aprendre molt de la Colau, i la Colau de la CUP. I tots plegats, de la suma: eren energies molt diferents però que sumaven a fi de bé. En paraules d'Ada Colau mateix: si voto sí-sí és perquè hi veig una oportunitat de canvi.
Però ara em trobo que la CUP anirà per una banda i la Colau, per una altra. Dos amors divorciats. Per mi, hi perdem tots. Que Guanyem sigui la combinació d'ICV, Podem, Procés Constituent i Ada Colau és, per gent com jo, un desastre absolut. Mira que tenia ganes de votar l'Ada Colau. Ganes és poc. Però és impossible que voti una combinació com aquesta. Guanyadors potser ho seran. Dubto que siguin transformadors perquè, vista l'experiència, ningú no m'assegura que la bombeta es canviarà si hi ha membres d'ICV que tenen poder. A mi, amb ICV, em passa una cosa terrible: els escolto i no me'ls crec.
Jo no tindria cap problema a votar Guanyem si volgués guanyar per guanyar, que això és Podem. Tampoc no tindria problema a votar-lo si volgués tenir presència institucional que servís per a netejar consciències. Els alts càrrecs d'ICV fa trenta anys que ho fan a meravella. A mi, en fi, em sap molt greu que la gent de Procés Constituent i Ada Colau no ho vegin com jo. I no sóc l'únic: trobo significatiu que gent com Itziar González no se sumin a Guanyem. Veurem com acaba, però de moment no s'enfila al carro. Un detall que no m'ha passat per alt. Perquè si algú podia fer neteja dins la santa casa de l'Ajuntament de Barcelona era precisament ella: ningú com l'Itziar per a saber en quins racons cal fer neteja.
Quines ganes no en tenia, Déu meu, de poder votar l'Ada Colau. Poca gent respecto com la respecto a ella. A més a més, hauríem pogut tenir una dona a la batllia, que prou falta que ens fa. Però sense els vots de la CUP, no crec que passi. I, encara pitjor: ves que no vegem durant la campanya electoral com ens tirem els plats pel cap gent que pensem igual en el 90% de les coses.
Si això no és perdre-hi, ja m'ho explicareu.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015