Opinió
-
El franquisme que no se n'ha anat mai
Xavi Sarrià
12.12.2014
-
De l'eufòria a la brega: un procés ondulant
Pere Cardús
11.12.2014
-
Les nines boniques que no es queixen
Marta Rojals
09.12.2014
-
No es pot tenir tot
Joan-Lluís Lluís
08.12.2014
-
La 'via Claver'
Andreu Barnils
07.12.2014
-
La fi de RTVV: neoliberalisme, espanyolisme i valencianofòbia
Xavi Sarrià
05.12.2014
-
La decepció i la possible solució
Pere Cardús
04.12.2014
-
I un Ken amb panxa cervesera?
Marta Rojals
02.12.2014
-
Rajoy visita un hotel de cinc estrelles
Andreu Barnils
30.11.2014
-
Llegir i escriure en català
Xavi Sarrià
28.11.2014
-
Objectiu: suspendre l'autonomia
Pere Cardús
27.11.2014
-
Rayo Vallecano 1 – Estat del benestar 0
Marta Rojals
25.11.2014
-
Premsa neofranquista i complex d’inferioritat
Joan-Lluís Lluís
24.11.2014
Joan-Lluís Lluís
12.05.2014
Voteu, voteu, voteu!
El meu vot personal a les eleccions europees serà tan fèrtil com una gota de pluja damunt una lona de plàstic. Votaré en una de les vuit circumscripcions electorals franceses i des de França el meu vot no ajudarà gens Catalunya, encara que voti per alguna opció més oberta a la possibilitat de la independència, com ara els ecologistes. I per això us envejo, electors del Principat, que amb aquestes eleccions europees podeu enviar un senyal inequívoc a Europa. Les eleccions europees són ideals per a enviar aquest senyal no únicament perquè abasten tota la Unió Europea, sinó perquè solen tenir un índex de participació situat generalment entre baix i molt baix. Els contextos d'enorme abstenció electoral afavoreixen els partits amb votants fidels, atès que amb un nombre de vots més estable que uns altres partits a priori més importants poden obtenir resultats espectaculars en termes de percentatge.
Clarament, aquestes eleccions són una oportunitat històrica per a l'independentisme català de fer-se notar i per això és importantíssim de votar els partits que tenen la independència al seu programa. Goso dir, a més, que els caps de llista d'aquests partits per a aquestes eleccions em semblen dignes de confiança. I, per cert, a títol personal reitero allò que he proposat, amb èxit, en unes altres eleccions al Principat: si algú no sap què votar, s'enfanga en la indecisió i no aconsegueix de decantar-se per cap partit, que em contacti; podem fer un tracte amistós i decidir junts quin serà el seu vot. Seria la meva manera de participar modestament però activament en el vot des de Catalunya.
De fet, la morositat euroscèptica és avui tan estesa arreu dels vint-i-vuit estats de la Unió Europea que una participació catalana més alta que la mitjana europea ja enviaria un senyal sobre allò que passa aquí, independentment dels partits que guanyaran o perdran vots. Encara que els mapes oficials de la Unió només ensenyin la participació per estats, no hi ha cap dubte que molts governs i cancelleries del món miraran el mapa específic de Catalunya, i que el compararan al mapa global d'Espanya. Aleshores, encara que us faci mandra, encara que desconfieu de les institucions europees, encara que el sol us cridi a vagarejar lluny de casa vostra, voteu. I voteu blanc, si voleu, voteu nul amb paperetes plenes d'estelades o de gargots dels vostres fills menuts. La participació inclou qualsevol sobre caigut dins l'urna i la participació, en aquestes eleccions, és una arma potent que Catalunya pot aprofitar per mostrar-se diferent, per dir allò que nosaltres sabem però que des d'Europa encara no es percep prou: que els ciutadans d'aquest país han decidit de marcar el ritme de la seva història i, per tant, de la seva política. I que ho fan amb fruïció. Els temps són per a assaborir-los sense abaixar la guàrdia, i el sabor d'una Catalunya amb alt percentatge de participació faria salivar els governants, els partits, els eurocomissaris i els eurodiputats. Faria que ens miressin amb enveja i, doncs, amb més respecte. Ensumeu les paperetes del 25 de maig: ja fan olor de llibertat.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015