La força vital de 'Vint i Ramon Barnils'

Uf! Com he xalat llegint el llibre 'Vint i Ramon Barnils' (Edicions Dau) que Laia Altarriba ha escrit sobre el meu pare. Jo ja sabia que el meu germà, Ton Barnils, l'editaria amb cura. Sempre fa les coses així. Però a mi m'ha sorprès molt gratament l'autora, perquè m'esperava el llibre d'una seguidora fascinada i m'he trobat el llibre d'una curiosa. La Laia Altarriba entrevista vint amics i familiars amb ganes de descobrir com era el periodista Ramon Barnils (1940-2001). I gràcies a aquestes entrevistes he après moltes coses que no sabia. No tan solament d'un home, sinó d'una època.

Per exemple, no sabia que Joan Calsapeu-Layret fou qui va presentar el pare als del MIL. I tampoc no sabia que el pare va saber pronosticar el futur d'Esquerra Republicana amb tanta precisió. Ho explica Joan Manuel Tresserras: anys abans que passés, el pare endevinà que Carod-Rovira manaria a ERC i que Puigcercós el substituiria. Aquí la memòria se'm va disparar. Aquest cas no és pas l'únic cas on la va encertar del tot. Una vegada un candidat a la presidència del Barça (i no parlo de Laporta) va demanar-li que investigués draps bruts del president, Núñez i Navarro. El pare va i es presenta el dia que tocava a l'empresa del candidat i lliura un informe que es resumeix així: no perdi el temps amb els draps bruts de Núñez i Navarro. No li'n porto cap perquè no cal. No es presentarà a les properes eleccions. Vostè preocupi's de la resta. I la va clavar. Una altra de semblant: quan va signar el contracte amb el diari Avui els va dir: 'Em fareu fora d'aquí a tretze setmanes.' I no es va equivocar.

Després de llegir el llibre jo em trec el barret davant l'elegància de Joan Puigcercós, que en el llibre no vol capitalitzar-lo i ell, precisament ell, recorda que el pare no únicament va col·laborar amb ERC sinó que també va ajudar CiU (o Puigcercós ho diu en el documental que acompanya el llibre?). Sigui com sigui, el pare va ajudar Josep Maria Cullell en una campanya electoral. En aquest sentit prenen força les paraules de Núria Carrera, la dona amb qui es va casar, la meva mare: 'Si hagués de definir el Ramon diria que en tot era dues coses alhora': les tradicions li encantaven, però després les trencava totes, era obsés amb l'ordre, però al mateix temps era un caos. Vull dir que certament el pare va ajudar Cullell, però a la vegada va ser un dels que va ajudar a destapar casos de corrupció... de Cullell mateix! Geni i figura, mon pare. Però què us n'he de dir? Jo en sóc un fill agraït: em va saber estimar i em va voler educar. No puc demanar més.

A mi, què voleu que us digui, el llibre impulsat des del Grup Barnils m'ha disparat la memòria: recordo trobar una carta que el pare va enviar a l'Oriol Malló quan aquest estava tancat a la presó acusat falsament de terrorisme. Preveient que seria llegida per la policia espanyola, acabava així: hijho puta kién lho lea. Escrit en majúscules i ple de faltes. Quin crac. També recordo veure'l llegir en cinc idiomes diferents i la memòria prodigiosa, espectacular, que tenia. L'ampliava diàriament amb una biblioteca de 5.000 volums. Per això m'ha agradat veure que el llibre dibuixi un home savi i nocturn a la vegada. Era això. Però d'aquest llibre, sobretot me n'ha agradat l'enorme energia que transmet. Això l'honora, perquè Ramon Barnils era un mestre d'energia. Una força vital. Era veure'l i tenir ganes de viure. Moltes ganes de viure. Ens carregava les piles a tots.

Quan el pare es va morir vaig voler complir un dels seus consells. Vaig agafar la seva agenda de telèfons, vaig buscar la lletra R, i vaig fer trucar al Marc Recha, director de cinema. 'Aquest l'has de conèixer', m'havia dit. I us ben juro que des d'aleshores dels dies més intensos, més bèsties, més bonics i més vitals que he passat a la meva vida els he passat amb ell. El Marc, com el pare, viu la vida intensament. De fet, la majoria dels entrevistats formen part d'aquest mateix patró. De l'Ignasi Solé Sugranyes a Joan Puigcercós, de Vicent Partal a Biel Mesquida, de Ferran Torrent a Francesc Bellmunt, de Jem Cabanes a Eliseu Climent, de Jordi Clofent a Lluís Estrada, de Joan de Sagarra a Núria Carrera. Tots ells, altra cosa no ho sé, però intensos, ho són. Com la resta d'entrevistats, suposo, que no tinc el plaer de conèixer-los tots. Arriben fins a la vintena i dibuixen un retrat magnífic, no solament del periodisme i del pare, sinó d'ells mateixos.

Per mi ha estat un autèntic plaer llegir aquest llibre precisament per això: per l'energia que desprèn Laia Altarriba, els vint, i Ramon Barnils. 

andreu.barnils@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Ha estat un plaer llegir aquest llibre escrit per Laia Altarriba.