Opinió
-
El franquisme que no se n'ha anat mai
Xavi Sarrià
12.12.2014
-
De l'eufòria a la brega: un procés ondulant
Pere Cardús
11.12.2014
-
Les nines boniques que no es queixen
Marta Rojals
09.12.2014
-
No es pot tenir tot
Joan-Lluís Lluís
08.12.2014
-
La 'via Claver'
Andreu Barnils
07.12.2014
-
La fi de RTVV: neoliberalisme, espanyolisme i valencianofòbia
Xavi Sarrià
05.12.2014
-
La decepció i la possible solució
Pere Cardús
04.12.2014
-
I un Ken amb panxa cervesera?
Marta Rojals
02.12.2014
-
Rajoy visita un hotel de cinc estrelles
Andreu Barnils
30.11.2014
-
Llegir i escriure en català
Xavi Sarrià
28.11.2014
-
Objectiu: suspendre l'autonomia
Pere Cardús
27.11.2014
-
Rayo Vallecano 1 – Estat del benestar 0
Marta Rojals
25.11.2014
-
Premsa neofranquista i complex d’inferioritat
Joan-Lluís Lluís
24.11.2014
Andreu Barnils
23.12.2012
En Màrius va pet
Acabem de salpar i les vistes del port encara dominen. Molts dels passatgers, no tots, hem sortit a coberta a veure aquesta àrida costa que deixem enrere. Fa fred d'hivern i la vista és magnífica. El sol, potent, ens ho deixa veure tot amb nitidesa. De fet, som tan a prop de la costa, encara, que fins i tot distingim les matrícules dels cotxes. Abaixem la vista a port, per veure-hi familiars, amics i coneguts acomiadant-se amb la mà i un senyor de darrera hora que arriba coixejant i amb unes ulleres fosques posades. De fet, ha arribat conduint un cotxe esportiu, l'ha aparcat al pàrquing i ha vingut caminant com ha pogut. Sembla que té pressa. Quan t'hi fixes bé, t'adones que és el rei d'Espanya, en Juan Carlos I, saludant.
—Màrius, dónde vas?
A la coberta, Màrius Carol saluda emocionat. Per primer cop a la vida es troba físicament per damunt del rei. Màrius crida una mica, que allà baix el sentin bé:
—Hemos zarpado, majestad.
Arran de la insistència del rei espanyol, Màrius Carol s'atansa, àgil i elegant, fins a la barana de coberta. En Màrius, sabent que el viatge es faria anb vaixell, s'ha posat conjunt de roba esportiva blau marí. Quin dandi, en Màrius, fins i tot en els moments més delicats. Finalment s'atreveix a dir unes darreres paraules. No arriben, però, a ser de comiat.
—Nos vamos con el barco del Artur. No sé nada más. Les llamaré en cuánto llegue, majestad. Se lo prometo!
El rei, allà sota, es fot a cridar. En Màrius Carol, a coberta, no saps si saluda, diu que no amb el braç, diu que ‘ya te llamaré’ amb els dits o ben bé què. Tot ell es belluga, en Màrius, i amb un gest un xic efeminat fa una fotografia al rei amb el seu iPhone de darrera generació.
—Aquesta és per al record.
Després, mig entrebancant-se, queda atrapat en unes cordes. Se'n surt com pot, però en Màrius acaba patinant. Sí, en Màrius va pet. Diguem que ha begut. Una mica sí que ha begut.
Ho vam saber després, que en Màrius bevia, reunit en una de les cabines amb José Antich, Duran i Lleida, i Sánchez Llibre. Aquesta foto, dies enrere, va ser molt comentada. Fins i tot el fotògraf, que apareix sense voler al mirall, va tenir el seu moment de glòria. La van fer just després d’amollar les amarres. És, sens dubte, una de les primeres fotografies del viatge. Es veuen tots quatre, molt acollonits, dins la cabina del vaixell Pacte per la Llibertat. Hi surten bevent alcohol i parlant pels descosits. Segons que sembla, aquella nit hi havia una frase que es repetien entre ells amb insistència. Era una frase que els obsedia. De fet, era una idea que no es podien treure del cap: el vaixell salpa amb nosaltres dins!
I vinga beure.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015