Opinió
-
El franquisme que no se n'ha anat mai
Xavi Sarrià
12.12.2014
-
De l'eufòria a la brega: un procés ondulant
Pere Cardús
11.12.2014
-
Les nines boniques que no es queixen
Marta Rojals
09.12.2014
-
No es pot tenir tot
Joan-Lluís Lluís
08.12.2014
-
La 'via Claver'
Andreu Barnils
07.12.2014
-
La fi de RTVV: neoliberalisme, espanyolisme i valencianofòbia
Xavi Sarrià
05.12.2014
-
La decepció i la possible solució
Pere Cardús
04.12.2014
-
I un Ken amb panxa cervesera?
Marta Rojals
02.12.2014
-
Rajoy visita un hotel de cinc estrelles
Andreu Barnils
30.11.2014
-
Llegir i escriure en català
Xavi Sarrià
28.11.2014
-
Objectiu: suspendre l'autonomia
Pere Cardús
27.11.2014
-
Rayo Vallecano 1 – Estat del benestar 0
Marta Rojals
25.11.2014
-
Premsa neofranquista i complex d’inferioritat
Joan-Lluís Lluís
24.11.2014
Vicent Partal
18.03.2009
El preu és la bandera
Ahir al parlament espanyol hi hagué una votació ben curiosa. Joan Herrera, d'ICV, va proposar que els esportistes d'elit que tenen el domicili establert en un paradís fiscal no puguen competir representant Espanya. I saben qui va ser l'únic que va votar en favor de la proposta? Ell. A l'hora de justificar el vot contrari a una proposta tan sensata hi ha qui va parlar de 'inversió', amb l'argument que la bandera (espanyola, naturalment) en mans dels tennistes que guanyen la Copa Davis justifica i compensa el lleig que fan a hisenda. Caram...
Herrera va parlar de centenars d'esportistes d'elit que fan això d'establir la residència fiscal a Mònegue o en alguna illa exòtica, i això que la legislació ordinària espanyola ja els atorga alguns privilegis. L'argument que, si són insolidaris amb hisenda, és poc congruent de fer-ne un símbol i un exemple era sòlid i difícil de rebatre, però PSOE i PP ja es van encarregar de deixar clar que no estaven per la feina. De primer, amb tecnicismes i referències vagues al caràcter internacional del problema i després, en declaracions i blocs, amb defenses aferrissades del nom de la pàtria, la bandera i l'emoció que les victòries embolicades en els seus símbols haurien d'inspirar en qualsevol espanyol.
La bandera, doncs, com a justificació. I encara insistiran a dir que no són nacionalistes...
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015