Opinió
-
Quatre bons propòsits per al 2015
Pere Cardús
01.01.2015
-
A favor de l’abraçada
Oriol Izquierdo
29.12.2014
-
A tu, Ramon Espadaler
Andreu Barnils
28.12.2014
-
Quatre comentaris i un prec (per Nadal)
Pere Cardús
25.12.2014
-
Conte informal de Nadal
Marta Rojals
23.12.2014
-
Els enfadosos (una cançó de cançons)
Joan-Lluís Lluís
22.12.2014
-
Pablo Iglesias i 'L'Estaca' estroncada
Josep Casulleras
21.12.2014
-
A favor d'Oriol Junqueras
Andreu Barnils
21.12.2014
-
La vella estratègia del conflicte lingüístic
Xavi Sarrià
19.12.2014
-
Mas i Junqueras, obrim el focus?
Pere Cardús
18.12.2014
-
Terrorisme anarquista? Periodisme d'estat
Andreu Barnils
16.12.2014
-
‘Seni’
Marta Rojals
16.12.2014
-
El dimoni dins jo
Andreu Barnils
14.12.2014
Andreu Barnils
08.03.2015
Els nens en mans dels capellans
A Catalunya s'hi ha instal·lat un nou corrent pedagògic des de fa sis mesos. És un canvi radical en la manera d'ensenyar. I no estem parlant d'una escoleta de barri, sinó que parlem d'una institució que té fins a 13.000 alumnes, que podrien començar a seguir els nous mètodes ben aviat. De moment el sistema està de prova, però si funciona les vuit escoles que hi ha repartides per tot Catalunya començaran a implantar-lo. De moment ho fan quatre cursos. Uns 120 nens.
El nou mètode sembla seguir els mètodes pedagògics de les ments més progressistes, més obertes, més arriscades. Suposo que no tothom està preparat per acceptar aquest sistema que inclou, atenció, el següent: desapareixen les classes magistrals, els pupitres i els deures. De fet, desapareixen les parets. Els murs, que deia Pink Floyd perquè el nou mètode ha provocat que es tiressin a terra parets senceres. Han ajuntat diverses aules, que s'han convertit en immensos espais plens de llum, sofàs, i taules que en lloc de ser individuals són per treballar en grup. Perquè el nou mètode reforça el treball en grup. El nou mètode, i suposo que això és clau, implica contractació de nou professorat. Perquè si abans hi havia dos professors, un per cada grup de trenta, ara hi ha tres professors per l'únic grup de seixanta. S'ha passat d'un professor per cada trenta nens, a un professor cada vint nens. 'No hi ha assignatures, ni horaris, i al pati se surt quan els alumnes decideixen que ja estan cansats', explica un dels pedagogs, que suposo que el lector es deu imaginar amb barba de hippie i fumant canutos.
El nou mètode, flipa, enlloc de ser imposat de dalt a baix, s'ha consultat amb les bases. Primer, els professors. Dos de cada tres hi han votat a favor. Després, amb les famílies: s'han consultat a les famílies, i en van recollir 56.000 idees. Les classes, això no agradarà a alguns, es fan en un 33% dels casos en català, un 33% en anglès, i un 33% en castellà. Si us digués que aquest mètode pertany a la Fundació Ferrer Guàrdia, a un corrent d'extrema esquerra, a uns hippies educats, suposo que em creuríeu. Però resulta que aquest mètode trencador, que potencia el grup i no l'individu, que es consulta de dalt a baix, resulta que el porten a terme...capellans! Concretament, jesuïtes. L'orde religiós a Catalunya ja fa mig any que aplica el nou mètode, tal i com explica aquesta deliciosa notícia de fa dos dies.
No em digueu que la vida no està feta per trencar prejudicis. Els capellans, nen. Els capellans revolucionant l'escola. I la resta? La resta mirant-s'ho al·lucinats. I, en dos casos, diria que són dos, amb un somriure d'orella a orella. El de dues escoles públiques, laiques, que ja fa anys que fan el mateix a Barcelona.
PS: Rebo un correu de Pepe Menéndez, director adjunt dels jesuïtes, que em diu que el percentatge d'idiomes que EFE donava, i jo recollia, és erroni. Diu: 'La informació s'ha extret d'un comentari sobre un projecte concret, però en general el percentatge és 15% castellà, 33% anglès i 52% català, aproximadament'. I també m'aclateix una confusió: 'No contractem nous professors perquè si ajuntem dos grups de l'ESO, la ràtio que paga el Departament d'Ensenyament ja suposa la possibilitat de tenir tres professors a l'aula en molts moments'.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015