JPF

Agafa un bitllet de dòlar. En una cara, hi veuràs una xifra 1, representant el mercat. En l'altra, la cara de George Washington, representant l'estat. Això mateix passa amb una pesseta espanyola dels anys vuitanta. Franco en una cara, 1 pesseta en l'altra. Estat i Mercat. O en una dels anys noranta. El rei Juan Carlos en una cara, la xifra 1 en l'altre. Estat i Mercat, dues cares de la mateixa moneda. Vivim aquí. Si en fa de temps que vivim aquí. Jordi Pujol ha estat un banquer català, un president de Catalunya, o les dues coses a la vegada? Les dues coses a la vegada. George Bush, petrolier de Texas, president dels EUA, o les dues coses a la vegada? Les dues coses a la vegada. Rodrigo Rato, president de Bankia, ministre espanyol, o les dues coses a la vegada? Que si els comunistes elogiant l'estat. Que si els capitalistes, el mercat. Doncs jo dic que si mirem d' aprop els diners, estat i el mercat són dues cares de la mateixa moneda. I si mirem els representants dels nostres temps, també. Bush, Rato, Pujol.

Per això, de totes les mentides de Jordi Pujol Ferrussola, JPF, davant la comissió d'investigació del Parlament de Catalunya la que ho és de llarg és aquesta idea que ell feia els negocis allunyat de la política. Com si Estat i Mercat es poguessin separar. Com si ho fes algú. Com si es pogués fer. Com si la carrera de JPF ho demostrés. Com si la carrera d'algú ho demostrés.

Font informativa meva, fa dos mesos. Dinem. Parlo amb un home que coneix personalment JPF, tant per qüestions de feina com personals i que va treballar durant anys a la Generalitat de Catalunya. Ara ja no es veuen com abans. Fins i tot diria que ja ni es veuen: 'Aconseguidors. Imagina't la figura de l'aconseguidor. Això era JPF. JPF feia negocis transversals, i amb gent del PP també. Va treballar amb Millán Mestre, per exemple. I amb socialistes, també, com Martí Jusmet. Vols obrir un supermercat en aquesta ciutat? Doncs necessites una llicència de l'Ajuntament. JPF te l'aconseguia. Si feia falta, trucaven l'alcalde.'

Parlar amb alcaldes per aconseguir llicències. Si això és fer negocis allunyats de la política... Ara, que jo sàpiga, els lobby són una cosa habitual en la nostra part de món, l'Occidental. 'Hi havia ocasions que JPF feia lobby per una cadena de súpers, i Miquel Roca i Junyent, feia lobby per la marca rival. Aviam qui arribava abans a l'alcalde i el convencia de les bondats de l'oferta'. Això, si és cert el que em diu aquest home, seria una pràctica habitual més de lobby. Passa arreu del món. És l'Estat i el Mercat donant-se la mà.

Divendres nit. Sopo amb un financer. Ens coneixem de petits, i ell ha acabat treballant a la banca. (Per cert, el seu banc està rescatat. Un altre exemple d'Estat i Mercat totalment barrejats ). El financer em parla dels seus clients. 'A mi dos clients meus, empresaris tots dos, i cadascú pel seu compte, m'han dit que Jordi Pujol fill els aconseguia entrevistes amb el president de la Generalitat. Això sí, cobrant. 6.000 euros. Si pagues 6.000 euros, el president Pujol et rebrà. Un va dir que sí, i va tenir l'entrevista'. Si això és fer negocis allunyat de la política que baixi una Bultaco del cel a fer una pirueta. Altra cosa és que això, si fos cert, sigui il·legal. Hi ha desenes d'empreses que es dediquen a això. Aconseguir entrevistes amb gent important i cobrar. Fan factures, paguen impostos, tot normal. El propi Jordi Pujol , essent president de Catalunya, va fer servir una empresa privada per aconseguir una entrevista amb George Bush als Estats Units. Torna a ser l'Estat, i el Mercat, que es donen la mà.

Benvinguts al capitalisme. Aquest per mi seria el resum de JPF, un món on tot es pot comprar, i on l'Estat i el Mercat són dues cares de la mateixa moneda.

L'altre dia, en la compareixença davant del Parlament, ho va tornar a demostrar. Tot està a la venda. Pedra, reunions, camps de golf i contactes amb l'estat. Sigui africà, argentí, o marroquí. Aquesta és una magnífica peça televisiva. Ja sé que dura quatre hores. S'ha de mirar. Sencera. En aquell Parlament la gent vinga a posar-se les mans al cap per les comptes a l'estranger fins que JPF els va recordar que és legal. I ho és. Com ho són els lobbys que contracten les cadenes de supermercats, o les operacions immobiliàries entre Sabadell i Granollers. Com ho és invertir en ports a Rosario, Argentina, i camps de golf a Andalusia. Com ho són els fons voltors. L'altre dia mentre alguns, no tots, esperaven trobar-se un insigne representant de la casta nacionalista (“a por el procés!”) es van trobar un magnífic exemplar de capitalista. Tot ho té a la venda. I una ment brillant, també m'ho va semblar. A sobre, complidor, amb inspecció del ministeri d'Hisenda feta, tal i com va presentar en un dels millors moments de la compareixença. 'Jo he fet 22,3 milions d'euros en 9 anys, i aquí estan declarats'.

JPF és l'èxit del capitalisme, i no hi ha cosa més legal que ells. 

andreu.barnils@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

La compareixença de Jordi Pujol i Ferrussola