Opinió

 

<13/88>

Andreu Barnils

15.02.2015

El mètode Martí Anglada

Des de l'any 1980 s'han celebrat deu eleccions al Parlament de Catalunya. En nou casos la suma de CiU i ERC ha donat majoria absoluta al Parlament. Altra cosa és que pactessin. Però fa 30 anys que CiU i ERC, si volguessin, manarien amb majoria absoluta al Parlament. Només en les eleccions de 1980 això no hauria estat possible. Per tant, si en les properes eleccions del 27-S la independència es decidís per nombre de diputats, la història ens aniria a favor. Sé que alguns partits i votants no han estat independentistes sempre, però la fotografia ajuda a saber on som, d'on venim, i què podem esperar. Sabem que des de fa trenta anys, i de manera continuada, CiU i ERC (i més tard SI i la CUP) han aconseguit com a mínim els 68 diputats exigibles. No veig perquè ara no podrien fer-ho altre cop. No hauria de ser una gran sorpresa. Fa tres dècades que ho fem.


Però hi ha una altre manera de comptar. Enlloc de comptar diputats, comptar vots. No és el mateix. A causa de la llei electoral vigent hi ha zones, com Barcelona, que es veuen infrarepresentades al Parlament. Per bèstia que soni es pot tenir majoria absoluta de diputats, sense tenir majoria absoluta de vots. Per això va bé, si ens volem fer una fotografia precisa de quants som, i d'on venim, comptar els vots i no els diputats. Com si fos un referèndum. I evitar-se trampes al solitari. I aleshores veiem que les nou majories absolutes de partits ara independentistes queden reduïdes a només tres. Set derrotes en deu eleccions. Aquests són els resultats des de l'any 1980 (He comptat els vots de CiU, ERC, CUP, SI, Catalunya Lliure i Estat Català): 38,39% (1980), 51.21% (1984), 49,86% (1988), 54,35% (1992), 50,44 %(1995), 46,43% (1999), 47,44% (2003), 45,55% (2006), 49.99% (2010), 49,18% (2014). I sempre que perden, ho fan per molt poc.


Ahir VilaWeb va publicar la conferència que Martí Anglada, delegat de la Generalitat de Catalunya a França i Suïssa, va fer al barri de Gràcia de Barcelona aquesta setmana. La notícia va tenir més de 1.000 retuïts a Twitter i uns 2.000 'M'agrades' al Facebook. Jo diria que això passa perquè en el llarg desert que ens falta fins el 27-S, la conferència del senyor Martí Anglada ha estat una glopada d'energia i realisme. Sí, el que em va agradar més de la conferència del senyor Anglada va ser que em va fer tocar de peus a terra. Perquè el senyor Anglada diu que Europa tendirà a comptar nombre de vots. No nombre de diputats. Com en un referèndum. A mi em va agradar molt veure que tenim un delegat a França que ens avisa. Diu que a Europa és molt probable que comptin indepentistes en nombre de vots, i no de diputats. Estem avisats.


Dit això, al final el senyor Anglada també venia a dir que una cosa és jugar net i l'altre deixar-se prendre el pèl. I que per tant si tenim majoria absoluta al parlament amb més de 68 diputats, cosa bastant factible, però no arribem al 50% dels vots (també factible) s'hauria de buscar un arbitratge extern. Trobar un tercer agent, res de Tribunals Constitucionals espanyols, que solucionés l'embolic (i quin embolic!) on ens hauríem posat tots solets: un Parlament amb majoria absoluta independentista sense el 50% dels vots.





Editorial