Opinió
-
Quatre bons propòsits per al 2015
Pere Cardús
01.01.2015
-
A favor de l’abraçada
Oriol Izquierdo
29.12.2014
-
A tu, Ramon Espadaler
Andreu Barnils
28.12.2014
-
Quatre comentaris i un prec (per Nadal)
Pere Cardús
25.12.2014
-
Conte informal de Nadal
Marta Rojals
23.12.2014
-
Els enfadosos (una cançó de cançons)
Joan-Lluís Lluís
22.12.2014
-
Pablo Iglesias i 'L'Estaca' estroncada
Josep Casulleras
21.12.2014
-
A favor d'Oriol Junqueras
Andreu Barnils
21.12.2014
-
La vella estratègia del conflicte lingüístic
Xavi Sarrià
19.12.2014
-
Mas i Junqueras, obrim el focus?
Pere Cardús
18.12.2014
-
Terrorisme anarquista? Periodisme d'estat
Andreu Barnils
16.12.2014
-
‘Seni’
Marta Rojals
16.12.2014
-
El dimoni dins jo
Andreu Barnils
14.12.2014
Marta Rojals
30.09.2014
El desadoctrinador que ens desadoctrini...
Les víctimes dels mitjans que ens manipulen comencem a obrir els ulls. Ahir mateix Xavier Sardà, representant a Catalunya de l'Espanya silenciosa, i representant a Espanya de la Catalunya silenciada, ens alertava des de RAC1 que el periodisme a Catalunya 's'està convertint en propagandisme' i que 'TV3 és publicitat del matí fins a la nit'. També ens avisava que els mitjans de casa nostra 'estan contribuint a persuadir la gent donant informació que la informació sobiranista [sic] i de la consulta és molt òptima'. Gràcies, Xavier, per haver trencat el silenci des d'una emissora que els catalans hem d'escoltar connectant una llauna de sardines al transistor.
Com que servidora no hi entén gens, en periodisme, només en puc parlar com a consumidora. I com a consumidora tinc la desgràcia que, si vull assabentar-me de la història del meu país, he de recórrer a mitjans manipuladors i adoctrinadors, amb la qual cosa, com a manipulada i adoctrinada, acabo ficada en una espiral de manipulació i adoctrinament que m'he de posar un Youtube de la Conferència Episcopal per compensar. És que ja ni m'altero quan l'APM ens ensenya debats espanyols sobre la independència i ens evita sistemàticament les imatges dels convidats independentistes, perquè ens pensem que a Espanya no els deixen expressar. Fins a aquest punt arriba el deliri col·lectiu català.
És com el dia de la Diada, que si pretenies veure la concentració més gran de la història d'Europa t'havies de deixar manipular pels mitjans que l'emetien. Ara bé, si el mateix dia volies informar-te sobre la concentració multitudinària de tres mil persones de Societat Civil Catalana, amb la comunió no menys històrica de la Chacón, els racistes de PxC i els ultres-feixistes quadrant-se amb 'El cant de la senyera', només podies recórrer a uns mitjans imparcials, que, com tothom sap, aquí no ens arriben perquè la ratlla que ens separa de l'Aragó i el País Valencià en realitat és una paret massissa de plom.
De fet, la nostra situació geogràfica ja és ben anòmala: els catalans som dins d'Espanya excepte si parlem de mitjans de comunicació, que aleshores som a Corea del Nord. D'aquesta manera, els dies més transcendentals de la nostra història som obligats a menjar-nos els discursos d'un president totalitari que ens porta a l'abisme en català, castellà, anglès i francès --bla, bla, bla, que no quedi ningú per manipular--, alhora que intenten fer-nos creure que Rajoy, el president de la nació de tres mil anys d'història, és un titella que no admet preguntes o que, si de cas, només n'accepta de pactades d'uns mitjans escollits a dit. Bah, home, bah: això no s'ho empassa ningú de cap país civilitzat!
Doncs justament per aquesta manipulació, i rebel·lada tota jo per les revelacions de Sardà, ahir vaig connectar la parabòlica clandestina que tinc al terrat i vaig 'punxar' el missatge de Rajoy. I vaig poder sentir com s'autoproclamava 'defensor de tots els espanyols', amb l'excepció, em va semblar entendre, dels qui volen votar, no sé si perquè ja no els considera espanyols o perquè directament no els considera de cap manera (això m'ha quedat pendent). I, qui ho diu, que no accepta preguntes? Ahir li'n vaig sentir admetre l'aclaparadora quantitat de tres --tres!-- de part de Libertad Digital, El País i La Vanguardia, amb la qual cosa definia quin és l'espectre ideològic de tot bon ciutadà espanyol i imparcial: 'la derecha', 'la izquierda' i 'los catalanes', o, en el nostre llenguatge adoctrinat: l'extrema dreta, la dreta espanyola i la dreta espanyolista catalana. Amb la mà tremolosa, vaig córrer a apuntar-me els noms dels diaris abans no em tallessin el senyal, i no prometo res, eh?, però espero que el pròxim article ja el podré escriure totalment alliberada, desadoctrinada i desmanipulada.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015