Mira mama: sense PSC!

Diuen que els anys vuitanta es van trobar un senyor burgès de Barcelona i un immigrant obrer d'Extremadura. El burgès, molt de dretes, va dir a l'obrer: 'Deixa estar la revolució. He guanyat jo. Mira al teu voltant!' L'immigrant va fer un cop d'ull al seu voltant, va veure els carrers plens de bancs, caixes d'estalvis, policia i càmeres de videovigilància. L'obrer va acceptar la derrota, es va abaixar els pantalons i va cridar: 'Viva el capitalismo!' Això sí, un cop pronunciat el seu crit vergonyant es va quedar mirant els ulls del senyor burgès i aleshores l'immigrant, molt espanyol, va dir al senyor català: 'Deixa estar Catalunya. Això és Espanya. He guanyat jo. Mira al teu voltant!' El senyor de Barcelona va fer un cop d'ull al seu voltant, va veure inspectors d'hisenda, soldats, guàrdia civil i Manolo Fraga. El català va acceptar la derrota, es va abaixar els pantalons i va cridar: 'Viva España!'

Després tots dos es van donar la mà i van segellar un pacte. I és així com va néixer el PSC.

Aquest va ser el pacte: jo deixo estar les condicions laborals, tu deixes estar les condicions nacionals. D'aquesta renúncia, n'hem vist molts exemples dins el PSC. Molts. Així tenim tota la colla dels Corbachos, Chacóns i Bartomeus Muñoz de torn que essent socialistes han deixat via lliure al capital. Encara avui un tal Balmón volia l'Eurovegas al Baix Llobregat. Per això hi ha gent que veu els del PSC com uns venuts al capital. Una anècdota, explicada per un assessor de Montilla, ho exemplifica: 'Quan algú volia veure el president Montilla el protocol obligava que l'interessat es desplacés fins a Palau. Només feiem una excepció: la Caixa. Per això quan en Fainé volia veure en Montilla, era el president qui es desplaçava a la Diagonal i no al revés.' Vull dir amb això que ningú no els podrà dir que no hagin complert la seva part del pacte: 'Viva el capitalismo!'

A l'altre costat, el pacte també es va complir amb escreix. És allò dels burgesos del PSC 'hablando en castellano', en favor de la Loapa i, no t'ho perdis, d'empresonar el president de la Generalitat pel cas Banca Catalana. És allò del Serra maquinant amb els GAL i el Borrell esborrant-se l'accent català amb l'ajuda d'un logopeda. Literal. Encara avui aquests del PSC  votaven en favor del corredor central i no del corredor mediterrani. Per això molta gent veu el PSC com uns venuts a Espanya. Vull dir amb això que ningú no podrà dir que no hagin complert la seva part del pacte: 'Viva España!'

Han passat trenta anys i diria que és una evidència que Espanya no funciona gens bé i que el capitalisme grinyola molt. Si el PSC s'enfonsa, és perquè aquest pacte seu no s'aguanta per enlloc. No és útil. No serveix. Però si som sincers hem d'acceptar que el PSC va tenir els seus dies de glòria. Grans dies de glòria. Si cap imatge, per mi, resumeix el triomf d'aquest seu pacte vergonyant és Xavier Sardà al programa de televisió 'Crónicas Marcianas'. Recordo, com si fos ara, aquelles audiències milionàries, aquells platós televisius plens de banderes rojigualdas i aquells crits de 'Todos con la selección!' i música màquina. I recordo, també, aquella gran frase del Xavier Sardà: 'Tothom s'escandalitza amb l'humor de 'Crónicas Marcianas' menys el director del meu banc. L'home és feliç de la vida.' Ningú com ell, per mi, resumeix el binomi PSC: Espanya i capitalisme. 

Veig que Xavier Sardà torna a fer de mestre de cerimònies i presenta actes de campanya del PSC. No m'estranya gens que sigui ell i té tota la lògica del món: ell que va oficiar el casament també vol ara oficiar el funeral.

andreu.barnils@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Diuen que els anys vuitanta es van trobar un senyor burgès de Barcelona i un immigrant obrer d'Extremadura. El burgès, molt de dretes, va dir a l'obrer: 'Deixa estar la revolució. He guanyat jo.'

Aleshores l'immigrant, molt espanyol, va dir al senyor català: 'Deixa estar Catalunya. Això és Espanya. He guanyat jo. '