Opinió
-
Elles no tenen poder (o no en volen)
Marta Rojals
10.02.2015
-
Dimensions planetàries
Oriol Izquierdo
09.02.2015
-
El sexe amb robots
Andreu Barnils
08.02.2015
-
Ciutats mortes
Xavi Sarrià
06.02.2015
-
Votaria contra aquesta constitució
Pere Cardús
05.02.2015
-
Elles no tenen poder (o no tenen temps)
Marta Rojals
03.02.2015
-
Alexis Tsipras i el fonamentalisme hel·lenista
Joan-Lluís Lluís
02.02.2015
-
La meva constitució catalana
Andreu Barnils
01.02.2015
-
Un infern en diferit
Xavi Sarrià
30.01.2015
-
Mas a la comissió: pim-pam-pum o pas de gegant
Pere Cardús
29.01.2015
-
La llengua catalana és de goma
Marta Rojals
27.01.2015
-
Tornem a la granja d'Orwell?
Oriol Izquierdo
26.01.2015
-
Perdem
Andreu Barnils
25.01.2015
Andreu Barnils
12.04.2015
La marihuana curarà el càncer?
Fins ara jo sabia que els malalts de càncer feien servir marihuana perquè l'herba els elimina els efectes nocius del tractament: els vòmits i marejos. De la maria també se'n beneficien malalts d'esclerosis múltiple (els treu dolor muscular), de sida (vòmits i marejos) i de Trastorn per Estres Posttraumàtic, PSTD en anglès (els elimina els mals records). Però des de divendres també sé una altra cosa. Que la marihuana pot arribar a substituir la quimioteràpia. És a dir, no només es podria fer servir per alleugerir els efectes secundaris, sinó que podria substituir la quimioteràpia: la marihuana, es veu, podria curar el càncer.
La notícia es va fer pública aquest passat divendres a Israel. Segons informava el diari Haaretz en un llarg article, el doctor David Meiri, de l'Institut de Tecnologia Technion-Israel a Haifa, hi ha estat treballant els darrers mesos i té unes primeres proves de l'estudi. Segons el doctor 'hi ha molta evidència científica que indica que concretament els cannabinoides inhibeixen el creixement de les cèl·lules cancerígenes i en promouen la mort'. La marihuana, sembla, seria efectiva sobretot en els càncers de pit i de cervell. L'estudi ha estat possible gràcies a la col·laboració de l'estat d'Israel i l'empresa nord-americana Cannabics Pharmaceuticals.
Es veu que una de les característiques de les cèl.lules cancerígenes és que eviten el mecanisme de la mort cel·lular. No moren quan toca, les males pècores. La marihuana, en canvi, els 'provoca el suïcidi'. Els científics encara no saben com s'ho fa. Però s'ho fa. La maria mata cèl·lules cancerígenes. Tot i això el doctor Meiri és caut. Content pels resultats, però vol esperar un any per tenir més evidències. 'Molts empresaris parlen del cànnabis. Sembla que alguns exageren. És hora que la ciència posi les coses a lloc i descobreixi com ajuda, a qui ajuda i exactament com ajuda'.
No m'ha estranyat gens que la notícia sortís d'Israel, perquè aquest país i la marihuana tenen una llarga història. Va ser aquí on fa cinquanta anys, en un llunyà 1965, el doctor jueu Raphael Mechoulam (1930) va descobrir el principi actiu de la marihuana, el THC, des d'un centre públic. Sense el THC la marihuana seria com la farigola. No pujaria. Fa temps, doncs, que l'estat d'Israel investiga sobre l'herba i de fet pocs anys enrere jo vaig conèixer gent a Israel que treballava en plantacions de marihuana que el mateix estat feia créixer per a usos mèdics. I molts són els soldats de l'exèrcit d'Israel, per exemple, que són tractats del Trastorn per Estrès Post Traumàtic amb l'herba. L'herba que els mata la memòria de crims comesos, o patits, durant els combats. L'estat manté il·legal l'herba al carrer, però l'estudia al laboratori.
A Barcelona, cada vegada més, els clubs de marihuana formen part del nostre paisatge. Un fenomen recent, però és així: avui en dia ja és possible anar a comprar herba com qui compra alcohol. Una miica més complicat, t'has de fer soci i donar les dades, però ja no té res a veure amb un camell a la cantonada o una plantació pròpia. Me n'alegro. Ara, a mi no m'agradaria que Barcelona es convertís en l'Amsterdam del Sud. No cal tenir desenes de milers d'europeus entrant en massa a Barcelona per a fumar la marihuana que no els deixen fumar a casa seva. En canvi, seguir la línia d'Israel, i convertir-nos en un centre de lluita contra el càncer a través de la marihuana, sí que em semblaria un projecte important.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015