Opinió
-
Elles no tenen poder (o no en volen)
Marta Rojals
10.02.2015
-
Dimensions planetàries
Oriol Izquierdo
09.02.2015
-
El sexe amb robots
Andreu Barnils
08.02.2015
-
Ciutats mortes
Xavi Sarrià
06.02.2015
-
Votaria contra aquesta constitució
Pere Cardús
05.02.2015
-
Elles no tenen poder (o no tenen temps)
Marta Rojals
03.02.2015
-
Alexis Tsipras i el fonamentalisme hel·lenista
Joan-Lluís Lluís
02.02.2015
-
La meva constitució catalana
Andreu Barnils
01.02.2015
-
Un infern en diferit
Xavi Sarrià
30.01.2015
-
Mas a la comissió: pim-pam-pum o pas de gegant
Pere Cardús
29.01.2015
-
La llengua catalana és de goma
Marta Rojals
27.01.2015
-
Tornem a la granja d'Orwell?
Oriol Izquierdo
26.01.2015
-
Perdem
Andreu Barnils
25.01.2015
Andreu Barnils
15.02.2015
El mètode Martí Anglada
Des de l'any 1980 s'han celebrat deu eleccions al Parlament de Catalunya. En nou casos la suma de CiU i ERC ha donat majoria absoluta al Parlament. Altra cosa és que pactessin. Però fa 30 anys que CiU i ERC, si volguessin, manarien amb majoria absoluta al Parlament. Només en les eleccions de 1980 això no hauria estat possible. Per tant, si en les properes eleccions del 27-S la independència es decidís per nombre de diputats, la història ens aniria a favor. Sé que alguns partits i votants no han estat independentistes sempre, però la fotografia ajuda a saber on som, d'on venim, i què podem esperar. Sabem que des de fa trenta anys, i de manera continuada, CiU i ERC (i més tard SI i la CUP) han aconseguit com a mínim els 68 diputats exigibles. No veig perquè ara no podrien fer-ho altre cop. No hauria de ser una gran sorpresa. Fa tres dècades que ho fem.
Però hi ha una altre manera de comptar. Enlloc de comptar diputats, comptar vots. No és el mateix. A causa de la llei electoral vigent hi ha zones, com Barcelona, que es veuen infrarepresentades al Parlament. Per bèstia que soni es pot tenir majoria absoluta de diputats, sense tenir majoria absoluta de vots. Per això va bé, si ens volem fer una fotografia precisa de quants som, i d'on venim, comptar els vots i no els diputats. Com si fos un referèndum. I evitar-se trampes al solitari. I aleshores veiem que les nou majories absolutes de partits ara independentistes queden reduïdes a només tres. Set derrotes en deu eleccions. Aquests són els resultats des de l'any 1980 (He comptat els vots de CiU, ERC, CUP, SI, Catalunya Lliure i Estat Català): 38,39% (1980), 51.21% (1984), 49,86% (1988), 54,35% (1992), 50,44 %(1995), 46,43% (1999), 47,44% (2003), 45,55% (2006), 49.99% (2010), 49,18% (2014). I sempre que perden, ho fan per molt poc.
Ahir VilaWeb va publicar la conferència que Martí Anglada, delegat de la Generalitat de Catalunya a França i Suïssa, va fer al barri de Gràcia de Barcelona aquesta setmana. La notícia va tenir més de 1.000 retuïts a Twitter i uns 2.000 'M'agrades' al Facebook. Jo diria que això passa perquè en el llarg desert que ens falta fins el 27-S, la conferència del senyor Martí Anglada ha estat una glopada d'energia i realisme. Sí, el que em va agradar més de la conferència del senyor Anglada va ser que em va fer tocar de peus a terra. Perquè el senyor Anglada diu que Europa tendirà a comptar nombre de vots. No nombre de diputats. Com en un referèndum. A mi em va agradar molt veure que tenim un delegat a França que ens avisa. Diu que a Europa és molt probable que comptin indepentistes en nombre de vots, i no de diputats. Estem avisats.
Dit això, al final el senyor Anglada també venia a dir que una cosa és jugar net i l'altre deixar-se prendre el pèl. I que per tant si tenim majoria absoluta al parlament amb més de 68 diputats, cosa bastant factible, però no arribem al 50% dels vots (també factible) s'hauria de buscar un arbitratge extern. Trobar un tercer agent, res de Tribunals Constitucionals espanyols, que solucionés l'embolic (i quin embolic!) on ens hauríem posat tots solets: un Parlament amb majoria absoluta independentista sense el 50% dels vots.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015