Opinió
-
Elles no tenen poder (o no en volen)
Marta Rojals
10.02.2015
-
Dimensions planetàries
Oriol Izquierdo
09.02.2015
-
El sexe amb robots
Andreu Barnils
08.02.2015
-
Ciutats mortes
Xavi Sarrià
06.02.2015
-
Votaria contra aquesta constitució
Pere Cardús
05.02.2015
-
Elles no tenen poder (o no tenen temps)
Marta Rojals
03.02.2015
-
Alexis Tsipras i el fonamentalisme hel·lenista
Joan-Lluís Lluís
02.02.2015
-
La meva constitució catalana
Andreu Barnils
01.02.2015
-
Un infern en diferit
Xavi Sarrià
30.01.2015
-
Mas a la comissió: pim-pam-pum o pas de gegant
Pere Cardús
29.01.2015
-
La llengua catalana és de goma
Marta Rojals
27.01.2015
-
Tornem a la granja d'Orwell?
Oriol Izquierdo
26.01.2015
-
Perdem
Andreu Barnils
25.01.2015
Xavi Sarrià
12.09.2014
Seguir, seguir i seguir!
Ara fa uns quants anys vam escriure una cançó que volia homenatjar els milers de persones que mantenen la tenacitat i la constància com a bandera. Perquè sí: som un país de persones vives. Armat de cançons, he tingut la sort de comprovar-ho de cap a cap de la nostra geografia diversa i complexa, però unida per aquest sentiment compartit: l'esforç militant i anònim que ha persistit generació rere generació.
L'impuls popular és la força que històricament ens ha fet avançar. Mobilitzacions espectaculars com les d'ahir en són la mostra. Però també les lluites quotidianes que les fan possibles i que de vegades resulten invisibles, per bé que no menys eficaces. Descriminalitzar, normalitzar i transformar. Ja sabeu de què us parle. Arreu dels Països Catalans ha estat el compromís íntim de tantíssima gent allò que ha anat picant la pedra dels murs que ens encerclen. I és aquesta cultura de mobilització constant la que hem de preservar i multiplicar en el dies intensos i convulsos que vivim.
Perquè avui, com als anys seixanta i setanta, protagonitzem un moment històric. I anem obrint escletxes ben grosses en el règim heretat de l'estafa de la transició. Com sempre, n'hi ha que miraran de pactar i reformar; i uns altres, retrocedir i reprimir. Però a tot el territori cada vegada hi ha més gent que ha perdut la por. Cada vegada hi ha més gent que és conscient que només lluitant tenim futur. I lluitar implica arriscar-se. Implica desobeir. Implica trencar per recuperar els nostres drets socials i nacionals. La memòria ens ho ensenya: la llibertat no es demana, es guanya lluitant. I per això ens cal persistir. I seguir, seguir i seguir. Dia a dia. Poble a poble. Sense abaratir cap somni pel camí.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015