Opinió
-
Elles no tenen poder (o no en volen)
Marta Rojals
10.02.2015
-
Dimensions planetàries
Oriol Izquierdo
09.02.2015
-
El sexe amb robots
Andreu Barnils
08.02.2015
-
Ciutats mortes
Xavi Sarrià
06.02.2015
-
Votaria contra aquesta constitució
Pere Cardús
05.02.2015
-
Elles no tenen poder (o no tenen temps)
Marta Rojals
03.02.2015
-
Alexis Tsipras i el fonamentalisme hel·lenista
Joan-Lluís Lluís
02.02.2015
-
La meva constitució catalana
Andreu Barnils
01.02.2015
-
Un infern en diferit
Xavi Sarrià
30.01.2015
-
Mas a la comissió: pim-pam-pum o pas de gegant
Pere Cardús
29.01.2015
-
La llengua catalana és de goma
Marta Rojals
27.01.2015
-
Tornem a la granja d'Orwell?
Oriol Izquierdo
26.01.2015
-
Perdem
Andreu Barnils
25.01.2015
Andreu Barnils
09.03.2014
El senyor Miguel, ambaixador
El diumenge, tot tancat per descans religiós. Les botigues, persiana avall. El metro no va. L'autobús, tampoc. I els taxis, amb prou feines. Com a l'època de Franco, diuen. Doncs és una mica això, que passa actualment a Jerusalem. El divendres, però: allà tanquen el divendres. El divendres quan arriba la posta de sol, i comença el sàbat, les botigues fan baixar la persiana, els autobusos i taxis deixen de circular i els conductors es tanquen a casa. A Tel-Aviv no passa igual, però a Jerusalem és bastant al·lucinant de veure: el 80% dels cotxes desapareixen.
Les úniques excepcions són els ateus, els joves més animats que no pas religiosos i els àrabs israelians. Tot plegat, pocs. Sortir un divendres de gresca per Jerusalem t'assegura un trànsit fluid. Gairebé cap cotxe, ni un autobús. I de taxis, se'n troben, però costa. Són els taxis conduïts pels àrabs israelians. Pels palestins a qui va tocar de néixer a Israel, fora de Gaza i Cisjordània. Ciutadans israelians a tots els efectes, poden per exemple circular per tot Israel, a diferència dels palestins. Però són igualment àrabs. Àrabs que no celebren el sàbat. Per això els taxistes el divendres a la nit a Jerusalem gairebé només són ells. Molts són tan semblants als israelians per la vestimenta que és fàcil de confondre'ls amb jueus sefardites. Els àrabs israelians que freqüenten jueus. Viuen essent minoria dins Israel. Alguns beuen alcohol. Taxistes beguts, me'n van tocar uns quants. Sempre vaig pensar la seva posició que no havia de ser fàcil. Viuen l'entremig.
Aquesta setmana ha passat per Barcelona un d'aquests àrabs, Sayed Kashua, escriptor i periodista. Àrab israelià, escriu articles i llibres en hebreu. El darrer, 'Segona persona del singular', l'acaba de traduir Roser Lluch i Oms de l'hebreu. Edicions de 1984 l'ha editat i el llibre s'ha presentat aquesta setmana a Barcelona. Per això ha vingut Sayed Kashua.
Durant dos dies, Sayed ha anat de presentació en presentació, amb una agenda plena d'actes que només li deixava mitja hora lliure el dia. Una cosa esgotadora. Finalment, dos dies després, va asseure's al seient de l'avió de tornada cap a Israel. Aleshores es va posar a escriure la seva columna per al diari Haaretz, un diari jueu de llarga tradició i força reputació (tot i que potser en té més a fora que dins). En qualsevol cas, és un dels diaris grans del país. La seva columna va sortir divendres passat: hi parla dels dies que ha estat per aquí i el títol escollit és 'Sayed Kashua rep una lliçó sobre identitat política - en català'.
La mirada de Kashua és, per mi, preciosa, no tant per acurada (va venir dos dies!), sinó per fresca i honesta. Tot eren sorpreses, per ell. Al final, veure quines coses sorprenen els altres sobre tu mateix no saps si defineix l'altre o et defineix a tu. L'article, per exemple, té aquest subtítol: 'Per a sorpresa de l'escriptor, el matrimoni mixt entre catalans i espanyols és força comú.' Això ens defineix a nosaltres o el defineix a ell?
Sayed, de qui em llegiré el llibre segur, transcriu una conversa a Barcelona entre ell i un tal Miguel. És un dels moments màgics de l'article. Miguel és l'home que el va portar d'entrevista en entrevista durant dos dies. Miguel és el nostre ambaixador.
'Digues --vaig demanar al Miguel--: com saps qui és català i qui és espanyol?'
'Què vols dir? --va respondre--. Català és tothom que pot parlar català, encara que sigui espanyol.'
'Què? --vaig dir. I Miguel em va explicar que hi ha molta gent d'origen espanyol a Barcelona, i també molts immigrants, i que tal com ho veu ell n'hi ha prou que la gent vulgui aprendre la llengua catalana. Això ja el fa prou català.'
Pel que jo veig, i denota l'article, per aquest senyor de fora si dius que consideres català qui vol aprendre català (i per tant qui no, no) no és pas vist com un signe de tancament, sinó d'obertura. De tolerància. Sembla que digui, tot fos tan fàcil com aprendre una llengua. I a sobre es casen ells amb ells.
El nostre debat, etern, vist amb ulls d'un àrab que escriu en hebreu. Un joc de miralls molt interessant.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015