El gran desafiament verd de les Illes

La demostració de força que van fer diumenge mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers passarà a la història com el desvetllament d'una part de la nació catalana per a recuperar el control del present i, sobretot, del futur. Quan parlem d'ensenyament no parlem de res més sinó de futur. I del model de societat que volem construir. Ho saben prou bé els servidors de l'estat espanyol que ocupen el Consolat de Mar i per això volen derruir la feina de molts d'anys i generacions.

Però aquests servidors dels interessos forasters, certament van ser escollits en unes eleccions. Guillem d'Efak ja ens va avisar fa molts d'anys: 'Han empeltat una ànima externa a tots els catalans mentre dormíem.' I ara que ens despertem recuperem l'ànima original. L'ànima que en Biel Majoral vinculava amb la dels agermanats quan de la revolta dels mestres en deia la Quarta Germania.

Una de les virtuts que ha tingut l'alçament dels docents contra les aberracions pedagògiques i lingüístiques del govern és que no l'han fet sols. S'hi ha afegit el gruix de la societat perquè l'ensenyament és el tresor més preuat de les nacions. Els enemics de la catalanitat han tocat un objecte sagrat: la preparació dels nens per al futur. I els pares no deixaran que malmetin la bona feina que han fet i que han de fer els mestres.

Ara, aquesta presa de consciència, aquest desemmascarament dels pinxos de Madrid instal·lats a Mallorca cal que ultrapassi la mobilització de carrer i es traslladi a les institucions. Una demostració de força com la de diumenge pot caure en un sac foradat si no condueix a una forta alteració del panorama dels partits polítics del parlament. La responsabilitat d'aquest canvi és sobretot dels partits mateix, però cal que apareguin noves veus socials que s'impliquin en la política institucional. La sala de plens del parlament s'ha d'inundar de samarretes verdes. Però no pas a les butaques de convidats, sinó als escons dels diputats. Aquest és el gran desafiament verd de les Illes.

La nació catalana es desperta i planta cara al maltractament de fora i al mal servei de dins. El Principat ha agafat embranzida cap a la independència. Les Illes i el País Valencià preparen la revolta cívica i el canvi d'hegemonia política. La Franja obre els ulls per defensar-se dels atacs a la llengua. I Catalunya Nord continua la tasca perseverant de despertar la catalanitat adormida. Cadascú al seu ritme, no tinc cap dubte que arribarem a construir uns Països Catalans lliures i complets. Els temps corren; els canvis es precipiten. I allò que ahir semblaven utopies avui ja ho tenim a tocar.

'No ens fareu callar' (Al-Mayurqa). En record de l'amic Toni Roig, en el sisè aniversari de la seva mort.

perecardus@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

L’ensenyament és el tresor més preuat de les nacions.

La nació catalana es desperta i planta cara al maltractament de fora i al mal servei de dins.