Opinió
-
Elles no tenen poder (o no en volen)
Marta Rojals
10.02.2015
-
Dimensions planetàries
Oriol Izquierdo
09.02.2015
-
El sexe amb robots
Andreu Barnils
08.02.2015
-
Ciutats mortes
Xavi Sarrià
06.02.2015
-
Votaria contra aquesta constitució
Pere Cardús
05.02.2015
-
Elles no tenen poder (o no tenen temps)
Marta Rojals
03.02.2015
-
Alexis Tsipras i el fonamentalisme hel·lenista
Joan-Lluís Lluís
02.02.2015
-
La meva constitució catalana
Andreu Barnils
01.02.2015
-
Un infern en diferit
Xavi Sarrià
30.01.2015
-
Mas a la comissió: pim-pam-pum o pas de gegant
Pere Cardús
29.01.2015
-
La llengua catalana és de goma
Marta Rojals
27.01.2015
-
Tornem a la granja d'Orwell?
Oriol Izquierdo
26.01.2015
-
Perdem
Andreu Barnils
25.01.2015
Pere Cardús
19.06.2013
Debats que no toquen?
Construir un país sense debat és com fer una casa sense ciment. I a Catalunya som gent de debat i no ens estarem de fer tots els que calguin per construir el model de país que entre tots considerem més bo, més just i més equilibrat. Hem començat el tram final —que fa pujada— del camí de la independència. I som en un moment delicat perquè la línia que separa lꞌèxit del fracàs és molt prima. Algunes veus —jo també— demanem concentrar-nos a fer els passos que ens apropin a la independència i mirar de deixar en un segon pla les visions i les ideologies particulars per evitar obrir lluites que ens poden dividir. Ara bé, deixar en un segon pla no vol dir aparcar. Vol dir que aquestes visions diferents de com ha de ser el país no hem de deixar mai que ens allunyin de lꞌobjectiu comú de la independència. Per dir-ho dꞌuna altra manera, hem de fer un pacte no escrit que ens comprometi a treballar per la independència encara que no estiguem completament dꞌacord amb les formes que prengui el nou estat.
Hom podrà al·legar: ꞌSi hem de tenir un estat governat per capitalistes i financers, ja seꞌl poden confitar! ꞌ I un altre respondrà: ꞌDoncs jo, si es tracta de fer la revolució bolivariana a Catalunya, prefereixo que ho deixem estar. ꞌ Uns i altres han de ser ben conscients que els seus objectius polítics tindran més opcions de prosperar en una Catalunya independent que no pas dins lꞌestat espanyol. Per això, també cal un compromís de tots amb la construcció dꞌun model dꞌestat plenament democràtic, on totes les propostes que respectin els principis dels drets humans i de la democràcia puguin prosperar si així ho vol la majoria. La meva proposta —des de lꞌabsoluta modèstia— és que cal vertebrar el procés i el consens de lꞌindependentisme en dos eixos centrals: llibertat i democràcia.
Però, com deia al principi, per construir un país cal debatreꞌl. I demanar que sꞌaparquin les opinions sobre com ha de ser la Catalunya lliure és acceptar que el model dꞌestat el decideixin uns pocs. I això sí que seria un error considerable. Hem dꞌaconseguir que el debat sobre tot allò que ens preocupi del futur estat es faci amb respecte i amb la premissa que lꞌadversari també vol el millor per al país. La fórmula constructiva dꞌun debat és aquesta. Si pensem que aquell que defensa una opinió contrària ho fa per destrossar o per egoisme, ja no cal que comencem el debat.
Quins debats he vist que tenien requesta i eren censurats amb el pretext que ꞌdivideixen i no convenenꞌ? El de les llengües oficials, la pertinença a la Unió Europea, les relacions amb la resta dels Països Catalans, lꞌexèrcit i el model de seguretat, un possible model econòmic alternatiu, lꞌenergia nuclear, el model dꞌescola pública/privada, etc. Estic convençut que totes aquestes qüestions es poden debatre en un terreny de respecte i construcció.
Lꞌaixò no toca de lꞌindependentisme és un discurs negligent que podria tenir conseqüències molt negatives per al futur estat català, precisament. Perquè construir un estat i un país des del silenci, des de les imposicions o des dels pactes de palau és menystenir la maduresa civil dels ciutadans. I, en canvi, estimular el debat i la participació és donar vida i riquesa al projecte i és una manera d'aconseguir la implicació de més i més gent en el camí. Gent que es farà responsable del destí col·lectiu del nostre poble perquè també l’haurà pogut dibuixar. No hem de tenir por: debatre és construir.
ꞌReivindiqueu sempre el dret de canviar d'opinió; és el primer que us negaran els vostres enemics.ꞌ (Joan Fuster)
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015