Opinió

 

<11/88>

Vicent Partal

18.03.2009

El preu és la bandera

Ahir al parlament espanyol hi hagué una votació ben curiosa. Joan Herrera, d'ICV, va proposar que els esportistes d'elit que tenen el domicili establert en un paradís fiscal no puguen competir representant Espanya. I saben qui va ser l'únic que va votar en favor de la proposta? Ell. A l'hora de justificar el vot contrari a una proposta tan sensata hi ha qui va parlar de 'inversió', amb l'argument que la bandera (espanyola, naturalment) en mans dels tennistes que guanyen la Copa Davis justifica i compensa el lleig que fan a hisenda. Caram...

Herrera va parlar de centenars d'esportistes d'elit que fan això d'establir la residència fiscal a Mònegue o en alguna illa exòtica, i això que la legislació ordinària espanyola ja els atorga alguns privilegis. L'argument que, si són insolidaris amb hisenda, és poc congruent de fer-ne un símbol i un exemple era sòlid i difícil de rebatre, però PSOE i PP ja es van encarregar de deixar clar que no estaven per la feina. De primer, amb tecnicismes i referències vagues al caràcter internacional del problema i després, en declaracions i blocs, amb defenses aferrissades del nom de la pàtria, la bandera i l'emoció que les victòries embolicades en els seus símbols haurien d'inspirar en qualsevol espanyol.

La bandera, doncs, com a justificació. I encara insistiran a dir que no són nacionalistes...

Editorial