Opinió

 

1/88>

Vicent Partal

30.05.2007

M'agradaria que Joan Reventós presidís la Diputació de Barcelona

Ho dic amb el més gran respecte al polític desaparegut. Però m'agradaria que es repetira l'escena que el va portar, el desembre del 1995, a la presidència del Parlament de Catalunya. Ho recorden? Aquell dia van votar junts el PSC, Iniciativa per Catalunya, Esquerra i el Partit Popular (sí el Partit Popular, el PP de Vidal Quadras a més!). Tots quatre junts, i després de pactar-ho van votar perquè Reventós fóra president del Parlament, amb l'argument que no podia ser que CiU controlara tantes institucions. Avui el PSC en controla més que no en controlava CiU aleshores i Corbacho no té majoria absoluta a la Diputació. Per això propose que CiU, ICV, Esquerra i PP pacten per fer president de la Diputació algú que no siga socialista. Perquè l'acumulació de poder en mans d'un sol partit és avui més gran que no aleshores i perquè estic segur que deu ser més fàcil de pactar amb el PP de Piqué que no amb el de Vidal Quadras. O no?

Tinc al davant tot de retalls de diaris d'aquells dies, i van plens de declaracions de polítics, molts amb càrrecs importants avui, que asseguraven que aquell pacte que agrupava des de Vidal Quadras a Àngel Colom o Rafael Ribó responia a la 'higiene democràtica': 'cal evitar que un partit tingui tant de poder', el 'perill que suposa que una sola sigla acumuli tants càrrecs institucionals'. Això, ho deien, hi insistesc, representants de l'esquerra i de la dreta. En aquell moment, quan la higiene democràtica requeria que CiU no tinguera tant de poder, l'ajuntament de la capital i la diputació provincial eren a mans del PSC, no de CiU. Avui, en canvi, un ciutadà de Barcelona es troba en una situació que impressiona. A quin partit pertany l'alcalde de Barcelona? Al PSC. A quin partit pertany el president de la Diputació de Barcelona? Al PSC. A quin partit pertany el president de la Generalitat de Catalunya? Al PSC. A quin partit pertany el president del govern espanyol? Al PSOE. Si el desembre del 1995 hi havia motius per a parlar d'higiene democràtica i de temor per l'excessiu poder d'un sol partit, què hi ha avui? Si el 1995 el PSC, Iniciativa per Catalunya i Esquerra no van dubtar ni un segon a pactar amb el PP, per què avui haurien de dubtar CiU, Iniciativa per Catalunya i Esquerra? O és que tot allò que val contra un no val contra un altre?

Editorial