Opinió
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
1/88>
Vicent Partal
27.04.2007
La Carrasqueta, símbol de tots
La Carrasqueta és una muntanya que es dreça ben alta al sud, a pocs quilòmetres de la mar. Un bosc de carrasques enmig d'un massís de noms rotunds: el Menejador, l'Aitana, la Penya Roja i la Grana l'escorten en un paratge que Enric Valor va saber retratar com ningú en les seues rondalles. Però des d'avui la Carrasqueta serà un símbol. El govern valencià del PP ha anunciat la intenció de tancar avui al matí el repetidor que emet el senyal de TV3. Centenars de valencians ja hi són des de fa hores per a evitar-ho. D'allò que passe avui al matí, del resultat de la batalla de la Carrasqueta, depèn una part important del nostre futur immediat. Per això és important que avui guanyem els qui vam perdre a Almansa, aquesta setmana fa tres-cents anys.
El govern valencià compta amb una sentència judicial controvertida i polèmica que l'autoritza a tancar els emissors. Però no parlem solament de legalitats, i ells ho saben. A la Carrasqueta, avui al matí hi haurà diputats, dirigents polítics, escriptors, sindicalistes, mestres, artistes i professionals, joves..., i amb ells es trobaran a la porta els funcionaris o els policies que la Generalitat envie a executar el tancament. Quan ho facen, de trobar-se, es trobaran dues civilitzacions, dues concepcions del món i del país, dos projectes antagònics. Dos projectes antagònics que fa dècades, si no segles, que es confronten al País Valencià. I això sol ja és una victòria. Perquè la política del PP valencià ha consistit, aquests darrers anys, a negar l'evidència. A negar que hi ha milers i milers de valencians que no compartim gens les seues tesis, els seus muntatges, les seues obsessions. Ara, avui, ens hauran de mirar a la cara. I veurem si s'atreveixen a passar la barrera de persones que els desafiaran des de la portada del repetidor en nom de molts milers de valencians més, en nom de milers i milers de catalans, que no serem físicament dalt del cim, però que tindrem el pensament posat en allò que passe, a cada moment d'avui al matí, allà dalt.
No ho sé, si podran tancar finalment. No ho sé, perquè estic convençut que, per fer-ho, hauran de recórrer a la violència i estic convençut que no se la poden permetre. Si ho fan, hauran de detenir gent com Eliseu Climent, Agustí Cerdà o Enric Morera i, francament, no m'ho sé imaginar. Això seria un escàndol d'unes dimensions històriques arran del qual poques coses continuarien essent iguals en aquest país; seria un escàndol que espatllaria finalment tot intent del Partit Popular de presentar una hipotètica cara amable, civilitzada, que els valencians no hem vist pràcticament mai. El conseller Rambla i el president Camps han de ser conscients d'això, per força han de ser-ne molt conscients. I nosaltres hem de ser conscients que impedir que tanquen TV3, avui, és molt més que impedir el tancament d'una torre de televisió. És un símbol per a un país sencer que, aquesta setmana, amb llums a les muntanyes, amb senyeres al carrer, amb films projectats simultàniament en dotzenes de pobles o amb la defensa de la Carrasqueta, sembla que ha decidit de recuperar el temps perdut.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015