Opinió
-
Aguantar?
Vicent Partal
15.03.2010
-
I encara ens renyen
Vicent Partal
12.03.2010
-
Intolerable
Vicent Partal
11.03.2010
-
Aprendre'n
Vicent Partal
10.03.2010
-
Trens i llum. Per què?
Vicent Partal
09.03.2010
-
Orwell a València
Vicent Partal
08.03.2010
-
Salt
Vicent Partal
05.03.2010
-
Si servís per aprendre'n...
Vicent Partal
04.03.2010
-
Màfia
Vicent Partal
03.03.2010
-
Esperant
Vicent Partal
02.03.2010
-
Una normalitat que avança i un avís
Vicent Partal
01.03.2010
-
Que siguen cent anys més!
Vicent Partal
26.02.2010
-
Joc brut
Vicent Partal
25.02.2010
Vicent Partal
15.03.2012
Comptem amb vosaltres
Ja em disculpareu, per això, que avui parle de nosaltres. Pels qui fem VilaWeb, haver superat el mig milió de lectors únics, aquest febrer proppassat, és una fita molt gran. Ja fa disset anys que vam començar aquest camí, i superar per primera volta aquesta barrera psicològica, formant part destacada del pilot capdavanter de la xarxa, no és qualsevol cosa, per a nosaltres –i modestament, creiem que tampoc no ho és ni per al periodisme ni per al país.
Vivim temps molt complicats, però plens d'esperança. Tant pel que fa al periodisme com pel que fa el país, tots sabem que les coses canvien a una velocitat enorme i que les grans fites, els moments definitoris, encara han d'arribar. Ni en l'un cas ni en l'altre no ens serveix allò que fèiem ahir, per més que hi hàgem de cercar la inspiració. Però, tant en l'un cas com en l'altre, també sabem que enmig de la crisi s'obren espais de creixement i de millora enormes. Però cal saber-los agafar.
VilaWeb és un diari amb voluntat de diari nacional i aquest petit èxit, aquest rècord, té molt a veure –cal dir-ho– amb l'esclat de la primavera valenciana i amb el seguiment que la nostra redacció n'ha fet. Quan algú demana si el país que va somniar Joan Fuster ara fa cinquanta anys existeix, nosaltres reivindiquem que potser és a VilaWeb on, qui vulga, pot trobar-lo més nítidament.
De la mateixa manera que ens reivindiquem hereus d'una enorme tradició periodística, de grans homenots i publicacions imprescindibles –que, a nosaltres, ens ha arribat directament a través de Ramon Barnils–, i pensem que hem sabut traslladar-la i actualitzar-la en el complex món d'internet.
Però no és l'hora de posar-nos medalles. No és això que volem explicar avui. Ben a l'inrevés, allò que volem transmetre és la confiança que la millor hora d'aquest diari encara ha de venir. I que, per tant, la fita que hem superat és significativa, però més important que aquesta és la posada en marxa de la comunitat de lectors que s'agrupen a +VilaWeb.
La nostra voluntat sempre ha estat de fer un periodisme seriós i responsable, que arribe a tanta gent com siga possible. No som elitistes i no creiem que l'excel·lència siga únicament per a minories. És per això que hem de solidificar el nostre creixement i fer-lo encara més vigorós. I també és per això que comptem amb vosaltres.
Creiem que VilaWeb està en condicions d'anar molt més enllà, creiem que ho podem fer, just ara que el periodisme i el país ho necessiten més que mai. Però sabem també que aquest és un moment molt difícil per a tots i constatem que només la publicitat com a forma de finançament no és suficient i que sense el suport directe dels lectors VilaWeb, i qualsevol altre projecte periodístic, està amenaçat.
Per això la peça clau, la columna vertebral, sóu aquells de vosaltres que us feu membres de +VilaWeb, que decidiu ser partícips del nostre projecte no solament com a simples espectadors, sinó impulsant-lo des de l'arrel i formant-ne part.
Setze cèntims el dia -que és la versió bàsica de +VilaWeb- i la interacció constant amb la redacció que proposem als lectors que en formeu part fan la diferència, i aquest és el gest, el teu, que ens pot fer forts enmig d'aquesta crisi que els mitjans vivim de manera particular i que al mateix temps ens pot catapultar a tots perquè superem una altra barrera. La que ja albirem després d'haver deixat enrere, avui, una altra fita.
(Si voleu apuntar-vos a +VilaWeb, i us demane que ho feu, heu d'anar ací. I ací, si voleu més informació. Gràcies a tots pel mig milió de confiances...)
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015