Tirar pel dret

No entenc com és que el govern de Catalunya ha modificat amb un simple decret la llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals per poder nomenar un nou director. No parle de càrrecs ni d'idoneïtats, sinó del sentit d'un projecte que avui ja apareix desdibuixat per sempre.

La llei de la CCMA abonava la independència dels mitjans públics amb una fórmula que desvinculava els mitjans de comunicació, propietat de la Generalitat, de la interferència política del govern. Així ho fan els països més avançats: recalcar que els mitjans públics són propietat de tots els ciutadans, no del govern de torn. La lletra era bonica, però la música va començar a grinyolar ben aviat.

Va començar a grinyolar quan els integrants dels òrgans de govern de la CCMA van ser nomenats per quota de partit. Hi insistesc, no parle d'idoneïtats ni de càrrecs, sinó d'una altra cosa. Per exemple, no m'agrada que on la llei diu: 'els membres del Consell de govern són elegits pel parlament, per majoria de dos terços, quan el Consell de l’Audiovisual de Catalunya els haurà proposats i n'haurà verificat la idoneïtat', resulti que, els membres, els proposen els partits i punt. 'Debile fundamentum fallit opus...'

Sí. Fa segles que sabem que els fonaments fluixos fan flaquejar l'obra, sobretot l'obra legislativa. Fa segles que sabem que, si la voluntat enunciada no va acompanyada de les provisions adequades, tant és allò que pugui dir un text. Però què direm, si no es respecten ni les provisions pactades?

La llei diu que, el càrrec de president de la CCMA, l'elegeix el parlament per una majoria de dos terços. Així fou elegit Albert Sàez, amb el vot dels tres partits del govern i de CiU. Però Sàez ha dimitit i el govern canvia la llei amb un decret que permet l'elecció del nou director solament amb els vots dels partits que donen suport al govern.

Diuen que ho fan per evitar un blocatge intencionat de Convergència, i amb això supose que volen fer-nos oblidar que, si la llei diu que, el director, l'ha de nomenar el parlament amb una majoria de dos terços, és obligació del govern de proposar algú que puga obtenir aquesta majoria, que la puga aplegar. Passar-ho per alt i tirar pel dret, com fan, és la millor manera de matar una llei que volia ser un dels emblemes d'aquest govern. Però, alerta!, també és la millor manera d'assemblar-se als qui tant criticaven.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Fa segles que sabem que, si la voluntat enunciada no va acompanyada de les provisions adequades, tant és allò que pugui dir un text.