Opinió
-
Aguantar?
Vicent Partal
15.03.2010
-
I encara ens renyen
Vicent Partal
12.03.2010
-
Intolerable
Vicent Partal
11.03.2010
-
Aprendre'n
Vicent Partal
10.03.2010
-
Trens i llum. Per què?
Vicent Partal
09.03.2010
-
Orwell a València
Vicent Partal
08.03.2010
-
Salt
Vicent Partal
05.03.2010
-
Si servís per aprendre'n...
Vicent Partal
04.03.2010
-
Màfia
Vicent Partal
03.03.2010
-
Esperant
Vicent Partal
02.03.2010
-
Una normalitat que avança i un avís
Vicent Partal
01.03.2010
-
Que siguen cent anys més!
Vicent Partal
26.02.2010
-
Joc brut
Vicent Partal
25.02.2010
Vicent Partal
04.07.2007
Nou morts o set
La primera notícia dels morts de l'atemptat del Iemen, la vaig sentir mentre anava amb un taxi que tenia sintonitzada una emissora de ràdio. Ja deia que podia haver-hi morts 'espanyols' i la fi de la connexió amb la corresponsal va acabar amb una frase que venia a dir, més o menys: 'esperem que no es confirme la mala notícia i que els morts no siguen espanyols'. Vaig quedar confús, però vaig creure que un mal dia el pot tenir tothom i que la companya periodista no havia volgut dir allò que s'entenia: que si els morts no eren espanyols, la notícia no seria dolenta. Però ahir vaig quedar molt sorprès en veient que els diaris en paper repetien una vegada i una altra que la xifra era de set morts. Però n'hi hagué nou, de morts. Els dos iemenites assassinats eren bandejats del titular gros i de la informació en un gest potser comprensible però alhora discutible.
Que la majoria dels mitjans hagen prioritzat la xifra dels turistes 'espanyols' morts es pot entendre per la voluntat d'aproximar el fet al lector propi, però inclou, incorpora, un menysteniment dels dos morts que no són espanyols, menysteniment potser involuntari, però que no és adequat. Val a dir que a VilaWeb també ens vam equivocar en alguna de les diverses notícies publicades aquests dies titulant pels turistes, si bé és cert que la referència als iemenites morts sempre estava immediata en el primer bloc de text alguna vegada no ho estava en els titulars. (I dit siga entre parèntesi: si nosaltres haguérem titulat 'Quatre morts catalans en un atemptat al Iemen', ens haurien dit immediatament que el titular era excessivament restrictiu, i amb raó.)
Cal dir que, vistos des del món àrab, els titulars dels diaris espanyols d'ahir són estranys, i la cosa perillosa és que hi ha qui en treu profit, d'això. En alguns blocs i diaris àrabs ahir es deien coses molt gruixudes sobre la poca repercussió del fet que, en l'atemptat, també havien mort dos iemenites. Coses sens dubte excessives, però tan comprensibles com els titulars fàcils d'ací. Perquè alguns àrabs consideren que 'amagant' els dos morts iemenites sembla que els mitjans occidentals vulguen oferir la imatge que tots els àrabs van contra els occidentals, una imatge, és clar, sense morts àrabs pel jihadisme. És un argument que, si bé em sembla un pèl exagerat, també el trobe digne de ser tingut en compte, vist com s'ha complicat l'entesa i la circulació d'informació entre el nostre món i el món àrab. Em va cridar l'atenció, sobre això, el comentari d'un lector que afirmava que en uns altres casos semblants diaris francesos o anglesos no havien reaccionat igual, i no havien descomptat els morts àrabs. Dissortadament, no proporcionava enllaços per a comprovar aquesta asserció. Però sí que ahir els diaris anglesos i francesos parlaven amb unanimitat de nou morts i no de set, o matisaven a la portada 'set espanyols i dos iemenites'. En cap cas no deien 'set espanyols' i prou o 'set europeus' i prou.
Evidentment, el debat sobre aquesta qüestió és un simple matís en el dolor per l'atemptat i la solidaritat que cal expressar a les famílies de les víctimes. La cosa més important és la bomba, no els titulars, sens dubte. Però en el món confús i ple de recels en què vivim també crec que mostrar respecte als dos ciutadans àrabs que dilluns foren assassinats, ells també, per al-Qaida és correcte i, a més, pot ser útil.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015