La Carrasqueta, símbol de tots

La Carrasqueta és una muntanya que es dreça ben alta al sud, a pocs quilòmetres de la mar. Un bosc de carrasques enmig d'un massís de noms rotunds: el Menejador, l'Aitana, la Penya Roja i la Grana l'escorten en un paratge que Enric Valor va saber retratar com ningú en les seues rondalles. Però des d'avui la Carrasqueta serà un símbol. El govern valencià del PP ha anunciat la intenció de tancar avui al matí el repetidor que emet el senyal de TV3. Centenars de valencians ja hi són des de fa hores per a evitar-ho. D'allò que passe avui al matí, del resultat de la batalla de la Carrasqueta, depèn una part important del nostre futur immediat. Per això és important que avui guanyem els qui vam perdre a Almansa, aquesta setmana fa tres-cents anys.

El govern valencià compta amb una sentència judicial controvertida i polèmica que l'autoritza a tancar els emissors. Però no parlem solament de legalitats, i ells ho saben. A la Carrasqueta, avui al matí hi haurà diputats, dirigents polítics, escriptors, sindicalistes, mestres, artistes i professionals, joves..., i amb ells es trobaran a la porta els funcionaris o els policies que la Generalitat envie a executar el tancament. Quan ho facen, de trobar-se, es trobaran dues civilitzacions, dues concepcions del món i del país, dos projectes antagònics. Dos projectes antagònics que fa dècades, si no segles, que es confronten al País Valencià. I això sol ja és una victòria. Perquè la política del PP valencià ha consistit, aquests darrers anys, a negar l'evidència. A negar que hi ha milers i milers de valencians que no compartim gens les seues tesis, els seus muntatges, les seues obsessions. Ara, avui, ens hauran de mirar a la cara. I veurem si s'atreveixen a passar la barrera de persones que els desafiaran des de la portada del repetidor en nom de molts milers de valencians més, en nom de milers i milers de catalans, que no serem físicament dalt del cim, però que tindrem el pensament posat en allò que passe, a cada moment d'avui al matí, allà dalt.

No ho sé, si podran tancar finalment. No ho sé, perquè estic convençut que, per fer-ho, hauran de recórrer a la violència i estic convençut que no se la poden permetre. Si ho fan, hauran de detenir gent com Eliseu Climent, Agustí Cerdà o Enric Morera i, francament, no m'ho sé imaginar. Això seria un escàndol d'unes dimensions històriques arran del qual poques coses continuarien essent iguals en aquest país; seria un escàndol que espatllaria finalment tot intent del Partit Popular de presentar una hipotètica cara amable, civilitzada, que els valencians no hem vist pràcticament mai. El conseller Rambla i el president Camps han de ser conscients d'això, per força han de ser-ne molt conscients. I nosaltres hem de ser conscients que impedir que tanquen TV3, avui, és molt més que impedir el tancament d'una torre de televisió. És un símbol per a un país sencer que, aquesta setmana, amb llums a les muntanyes, amb senyeres al carrer, amb films projectats simultàniament en dotzenes de pobles o amb la defensa de la Carrasqueta, sembla que ha decidit de recuperar el temps perdut.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet